Dos poemes de poncella i deu pensaments divins
21 Octubre, 2008 12:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Poncella agradosa
I com dir-te ara,
que l'amor s'allunya
de la casa on sóc
a la casa on va,
que el temps em traeix
i no et veig passar
pel carrer on anaves,
pel carrer estimat.
Com els ulls tremolen
de tant esbrinar:
quines coses dius?,
quines coses fas?
Sóc per tu vençut,
és el meu somiar
trobar-te molt sola
i dir-te: Em plaus!
Ni poques paraules,
buscant, he trobat
que mostrin, per tu,
la dolçor, el grat.
Poncella agradosa:
mostra'm el camí!,
tinc ara la joia,
em sento feliç.
Aquella que passa
Dintre d'eixa casa,
viu el meu amor,
no porta disfressa,
es mostra agradosa,
pot ser és una rosa
del preat jardí?
No diguéssim més
que tot ho endevina
i sembla amanida
a fer-me un heroi.
Sóc home cofoi
que passa per terra
i busca, per tot,
el sentir-se rei,
jegut a l'herbei
tot mirant la gràcia
d'aquella que passa
i viu dintre meu.
Pensaments divins
Necessito anar al cel abans de morir-me.
Satanàs no em saluda, diu que pequi més.
Fins al cel, arriba la crisi del totxo.
Déu està enfadat, no li accepten el pla de pensions.
Satanàs vol canvi d'imatge: Farà calderes amb microones!
El dimoni no ho entén: Jo no vull anar al cel!
Vaig provar d'anar al cel, però em cansava.
Déu ho té clar: Vol paternitat compartida.
Déu no vol guerres, no li entra el casc.
Es demana no fer pecats complicats.