Poemes curts (CXVI)

01 Febrer, 2023 06:22
Publicat per jjroca, Poemes curts

Amb la feina

que jo tinc,

porto l'eina

tot sovint

i sense beina.


En sentir

tan dolces veus,

vaig glatir

com qui veu Déu

i l'avenir.


I si ho fas

amb poca cura,

procura

passar pel sedàs

per si muda.


Cada dia

al dematí,

l'alegria

em cerca a mi,

poc que ho sabia.


En el regne

de la sort

cada vespre

duu sa dot

o la vol rebre.


Manta cases

a l'estiu

com demanen:

la xiu-xiu

i les rondalles.


Si la jove

em ve a cercar,

faig el pobre

i deixo anar:

Soc molt mediocre!


Han de seure

els quatre amics

per a creure

que soc ric,

ho he de vendre.


És quan regna

primavera,

quan la desfeta

ni clama

ni se l'espera.


Sense llenya

ni carbó,

ella espera

un xic d'amor,

vindrà de pressa?


En el regne

mana el rei

i és heretge

qui no creu

ni sent la llei.


Qui demana

ser valent,

quan esclata,

com el vent,

la mà a la cara.


És qui mana

a la vila

qui ens demana

prendre til·la

per si ens agrada.


Per trobar

el darrer vers,

cal penar

i plorar més,

després se'n va.


La veïna

del meu cor

diu que aprima

el mal d'amor,

tot és boirina.


Massa cases

del carrer

tenen ombres

sense fe,

són ben tanoques.


Enllesteixo

un bon dinar

i no em queixo

del demà

ni l'avorreixo.


Na Maria diu,

quan dorm i somia,

que es troba a l'estiu:

Posa'm un nou dia,

vull fugir del niu!


Les més joves

tenen son,

les més velles

ni saben com

dormien elles.


És si plou

a mitjanit

quan es mou

mon esperit,

deu ser nou.


Vaig creixent

per ésser gran,

vaig pendent

l'arribar a sant

vora l'infern.


Massa tip

per a menjar,

massa gris

per a somiar,

ho deixo anar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: