Poemes curts (XCIV)
01 Març, 2022 06:46
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan el drac plorava,
vora de la mar,
sentí com cremava
el fanal del far,
era prop l'albada.
Amb les bones intencions,
parla la vaca,
si de llet no en treu massa
deu ser per bones raons,
igual esclata.
En el si de l'olivera,
ha vist l'enyor,
mai ha estat sorneguera
i treballa tant com pot,
de segur que aplega a reina.
Al país dels rics,
no he trobat fortuna,
només una engruna
de pa de pessic,
tots brandant a una.
I, al juny, la falç al puny,
els darrers dies d'escola,
estem a prop la revolta
de la sega i del fuig
sense deixar-nos la bossa.
Com em trobo prou cansat,
hauré de buidar el porró
d'aquest vi que m'han donat
i que sembla vestit d'or,
només en prendré una part.
Em plau demanar,
quan el sol s'allita,
un bon tros de truita
amb quelcom salat,
no oblidant la fruita.
Quan demano
per la llei,
marxa l'amo,
fuig el rei,
m'amistanço.
He de conquerir
la grassa fortuna
sense saber dir:
ni dues ni una,
és el bell dormir.
Quan demano
un xic de vent,
em diu l'amo,
que no ho sent,
llavors, m'enfado.
Manta riures
a la font,
els queviures
ja no hi són,
són ben lliures.
Amb seixanta
cavallers,
qui no parla
no diu res,
en són massa.
En el regne
de la por,
quan cal rebre
és de debò,
mai és tendre.
Al reialme
de les flors,
en són quatre,
en ploren dos,
sempre aquest tracte.
Com l'he vist
li he comentat:
Si has amic,
tracta'l de grat,
seràs més ric!
Com espero
esdevenir
i com brego
per partir,
només delero
sense saber.
A la casa
de l'enyor,
mai es cansa
el mal d'amor,
resta massa.
He de parar el seny
prop de la finestra,
sempre va de festa
quan ningú el veu,
déu ser un trapella.
A la joia i als diners,
no hi ha tempesta,
sempre haurà la porta oberta
per si arriba el darrer,
mai porta pressa.
A la casa vella,
mai tanca l'enyor,
records d'un senyor
qui va anar, a la guerra,
per a perdre-ho tot.