Poemes curts (XCIII)
14 Febrer, 2022 19:29
Publicat per jjroca,
Poemes curts
M'agrada sentir
la remor de la mar
després de finir
aquest dur treball
de no poder dir.
Quatre ratlles
per pujar,
altres quatre
i descansar,
no vull més tracte.
Les joguines
que he comprat
fan amigues
o distants,
són teranyines.
El cuquet cantava
pel corriol del prat,
un déu se li enfada,
comenta enutjat:
En fas un gra massa!
I, per a pagar la rondalla,
he venut, per pocs diners,
dues finques, una casa
i, de joies, tot un feix,
hauré deutes mitja anyada.
A la casa
dels parents,
faran falta
bones dents
per a fer l'estada.
És quan menjo
que ho tinc clar:
Si m'engreixo
és pel pa,
el dolç no el deixo.
Tot anant
en processó,
m'he cansat
en fer el tomb
i no parar.
Hauria de dir-te,
sense cap raó,
que m'agrada viure
fent de pobrissó
i sentint-me lliure.
Massa cabres
porten dol,
salten, salten,
cerquen sol,
mai es cansen.
En el regne
dels cristians,
ploren quatre
que es fan grans,
hauran de febre?
No hi ha hores
sense quarts
ni un gran poble
sense sants,
són gent noble.
M'hauré de morir
sense demanar,
hauré de partir
sense caminar,
és tot el que hi ha.
Amb quaranta pobres
governant un ric,
hi ha massa patxoques
per poder enllestir
la força d'un poble.
Na Maria demana
puix volia un nuvi nou,
quan li parla no es mou,
quan s'asseu no ha mai gana,
de segur que és força tou.
En el regne
del sabuts,
de cada setze
n'hi ha tres de muts,
sabran rebre?
He donat al vent
la força de l'aire
per si no la sent,
disposo un nou caire
de restar pacient.
Quan demano
per un metge,
he de retre
un cos qui planyo,
no sap rebre.
Hauré de morir
sense massa pressa,
deixar mon camí,
oblidar la pensa,
tornar-me mesquí.
Mai demano
altre llop
puix quan passo,
altre cop,
diu que l'enganyo.