Poemes curts (XCII)
02 Febrer, 2022 17:01
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Na Maria em diu
que li agrada el ball,
jugar a la viu-viu
i fer, amb encenalls,
a la branca, un niu.
I, quan faci calor,
vull roba fresca,
asseure'm al balcó
i mirar, sense cap pressa,
els porucs festejadors.
En aplegar al cap del mes,
haig tanta gana
que prendria una setmana
menjant plates d'entremès,
tres porquets i mitja vaca.
Al si del castell,
hi ha una princesa
tot pregant per ell,
per la roba estesa
abans de fer net.
A la casa
de l'enyor:
una vaca
és un llop
o bé s'hi atansa.
Mireu-la si és dolça
amable i pacient,
com diu, bona gent,
ha de ser l'esposa
d'algun mal servent.
En el riure
de les flors,
ve el queviure
dels amors,
no és pas lliure.
En el record
de les velles cambres,
parlen de tot:
de dies agres
on perdre el nord.
D'aquí estant,
enmig del cementiri,
em vaig fent gran,
sense cap vici,
ganes: No tant!
A la casa
de l'Enric,
el qui passa
diu que és gris,
potser carbassa.
Sense eines,
vaig al tros,
quan hi ha queixes
ni em moc,
passen els dies.
Quan preguntes,
et diré
que haig dubtes,
però haig fe,
ni s'esmussen.
Una jove mossa
em vol fer pecar,
diu que es troba sola
i vol festejar,
de segur que ho prova.
Ni vull sol
a mitja nit
ni al juliol
cerco el mosquit,
no hi sóc tot.
Quan havia més diners,
em posaven la catifa,
ara, com no en queden més,
em fan befa i enganyifa,
deu ser cosa d'interès.
Mai demano alhora:
menjar i dormir,
puix el son no em troba
abans de glatir
per un plat de sopa.
Al carrer
dels fredolics,
quan ve el vent,
no hi ha ni abric,
es veu que es perd.
Al desert, els prats
hauran massa arena
per poder albergar
la casa de l'herba,
poc que puc menjar.
No vull res més
que un riu petit,
un prat ben verd,
poder dormir
dintre l'incert.
No demano més
que poder guanyar
per dos o per tres
sense treballar,
crec que ho tinc prou verd.