Poemes curts (LXXXIX)
14 Desembre, 2021 07:47
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Tres camins
a la cruïlla
parlen fins
troben a l'illa
massa botxins.
En el regne
del mai més,
si en són tres,
quatre han de perdre,
massa innocents.
És la lluna
quan va amb mi
qui remuga
en sortir,
anem a una.
A la cambra,
dorm el llit,
no ha sentit
qui el demanava,
és bon partit.
He de creure
en un país
on el deure,
sigui dit,
és massa tendre.
En mon clar país,
on regnen els cecs,
l'alegria es perd
entre fam i crits,
mai sabré el perquè.
No demanaria
anar a dormir
sense saber qui,
pel matí, em crida,
sóc un home gris.
Entre sons
i sentinelles,
les estrelles
fan de sol,
són coses seves.
Una mossa maca
no n'està per mi,
em diu que li agrada
un jovent més fi,
deu ser poca traça.
Si m'estima,
li diré
que res sé
per prendre mida,
em sento erm.
Posa noves
al mirall,
vull fer estrall
quan vinguin totes
per anar al ball.
He de raure
a l'aixopluc,
si em fan caure,
estic perdut,
em poso a jaure.
Al més noble
dels amics,
li'n faig doble
sense risc,
és molt mediocre.
Al capvespre
o per la nit,
poso a vendre
l'esperit,
em sap ofendre.
Mireu-la
com jo la veig,
traieu-la
del safareig,
ha de ser reina.
Mai reclamo
haver l'encís:
Ser bon amo
fins a les sis,
sempre, m'amago.
Quan aplega
o se'n va el vent,
com es queixa
de valent,
ha massa feina.
Com avui em menjaria
una sardina amb mig pa,
l'altre mig per l'endemà
amb botifarra rostida,
algú diu que no es farà.
Amb les pedres del camí,
he fet baluerna,
allí, s'amaga un mesquí,
és casa seva
fins que aplegarà la nit.
No desitjo altra son
que la d'escola,
escoltar poc, prendre la bossa
i repetir la lliçó,
demà, a la torna.