Poemes curts (LXXXIX)

14 Desembre, 2021 07:47
Publicat per jjroca, Poemes curts

Tres camins

a la cruïlla

parlen fins

troben a l'illa

massa botxins.


En el regne

del mai més,

si en són tres,

quatre han de perdre,

massa innocents.


És la lluna

quan va amb mi

qui remuga

en sortir,

anem a una.


A la cambra,

dorm el llit,

no ha sentit

qui el demanava,

és bon partit.


He de creure

en un país

on el deure,

sigui dit,

és massa tendre.


En mon clar país,

on regnen els cecs,

l'alegria es perd

entre fam i crits,

mai sabré el perquè.


No demanaria

anar a dormir

sense saber qui,

pel matí, em crida,

sóc un home gris.


Entre sons

i sentinelles,

les estrelles

fan de sol,

són coses seves.


Una mossa maca

no n'està per mi,

em diu que li agrada

un jovent més fi,

deu ser poca traça.


Si m'estima,

li diré

que res sé

per prendre mida,

em sento erm.


Posa noves

al mirall,

vull fer estrall

quan vinguin totes

per anar al ball.


He de raure

a l'aixopluc,

si em fan caure,

estic perdut,

em poso a jaure.


Al més noble

dels amics,

li'n faig doble

sense risc,

és molt mediocre.


Al capvespre

o per la nit,

poso a vendre

l'esperit,

em sap ofendre.


Mireu-la

com jo la veig,

traieu-la

del safareig,

ha de ser reina.


Mai reclamo

haver l'encís:

Ser bon amo

fins a les sis,

sempre, m'amago.


Quan aplega

o se'n va el vent,

com es queixa

de valent,

ha massa feina.


Com avui em menjaria

una sardina amb mig pa,

l'altre mig per l'endemà

amb botifarra rostida,

algú diu que no es farà.


Amb les pedres del camí,

he fet baluerna,

allí, s'amaga un mesquí,

és casa seva

fins que aplegarà la nit.


No desitjo altra son

que la d'escola,

escoltar poc, prendre la bossa

i repetir la lliçó,

demà, a la torna.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: