Poemes curts (LXXXVI)
01 Novembre, 2021 04:41
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Estimats germans
com les rodalies
van canviant de mans
i es van fem amigues
de petits i grans.
Les més nobles intencions
com van passant el seu temps,
com van guanyant interès
per les estranyes raons
d'aplegar al cap del mes.
És tou el silenci
quan l'ombra és més dolça
i la brisa es posa
dintre l'encanteri
si la tarda és bona.
Res més he de dir
si et trobes sola
i no estàs per mi,
dóna'm una hora
i em veuràs partir.
De la dolça soledat
en sóc conscient
i trafego una ment
qui no para en cap vedat,
es penedeix al moment.
Doneu-me si cal
el menjar de sempre:
quatre grans de pebre,
un polsim de sal,
el vi, el vull negre.
Les comandes del mai més
són isolades,
recorren totes les cases,
es queixen d'aquell no fer,
però, a la fi, es cansen.
Vull engegar
el bagul dels somnis
ple de dimonis
qui han de menar
i tornar-ho en orris.
Massa engolides
en el pas del temps,
totes són amigues
quan ningú les sent,
poc després, s'obliden.
La tarda venia
sense entrebancs,
dormia la vila
entre benestants,
algun cop, delia.
No em posis més
delers a la pensa,
cerco una promesa
per a tot un mes,
després, ve la festa.
El més noble
dels senyors
ha grans dots
mentre l'adore,
després, garrot.
Una bona mossa
no n'està per mi,
es veu que no hi toca,
xerra, sense fi,
amb mans, cos i boca.
Dormien els gegants
vora l'estany,
un dia foren grans
i no em pertany
el comentar: On van?
La barca xerrava
en els trencacolls,
la pesca donava:
aigua fins al coll,
ni el buit emplenava.
M'ha dit el sol
que no surt
perquè el treball li dol
i no puc
deslliurar-lo mentre dorm.
Per no ser
bon pescador,
vaig primer
i ho perdo tot:
estris, diners.
A la casa gran
no li sobren cambres,
totes van lligades
del greix benestant
qui dorm de vegades.
La mossa m'ha dit
que, un cop veig com és,
perdo l'interès
per aplegar al risc
de perdre un poc més.
No havent fama
ni diners,
comento que ésser pagès
us diria com m'agrada,
ho he de ser un poquet més.