Poemes curts (LXXX)

01 Agost, 2021 06:14
Publicat per jjroca, Poemes curts

He de desitjar,

a primera hora,

el poder anar

a jugar una estona,

no me'n puc estar.


En el regne

de la son

qui no menja

és que no pot,

tot és tendre.


Us hauré de dir,

estimats mortals,

que el morir fa mal

si has massa amics

i es fan d'estimar.


Al racó del mas,

diu la masovera

que hi ha un bordegàs

que, quan va per l'era,

comenta: Em voldràs?


En el regne

de les flors,

cada vespre

és un clamor:

Som de festes!


En el cru hivern,

borrissol de neu

i, per passar el fred,

una llar de foc

sense més per fer.


Com les joies

de la nit

vénen totes

a dormir

amb menys forces.


En el carrer de l'oblit,

no hi ha fanals

ni somien, els de dalt,

en aconseguir amics,

és massa llarg.


Quan pugui, una estona,

anar a la mar,

vull saber nedar

per si m'abraona,

ella és massa gran.


A la casa dels gegants,

només mengen al capvespre,

pel matí, rondinen sempre

puix no volen treballar,

manta son hauran per vendre.


Quan la formigueta

surt del formiguer,

demana primer:

anar, a la filera,

sense gran deler.


Quan es faci fosc,

dolça melangia,

vull la llum del dia

mentre udola el llop,

em fa companyia.


A la casa del mai més,

no hi ha metges ni advocats,

els camins estan tallats

i, de tant en tant, el rei

ens dóna per esberlats.


Tardes de gener

ajornant el sol,

cerquen el condol

d'una llar de foc

i d'un son proper.


Hauria de dir,

dolça melangia,

que demanaria

el poder assolir

que em pot la follia.


En el si del cel,

dolça meravella,

no hi ha una poncella,

en deuen haver cent

tot parlant de festa.


La formiga adelerada

en sortir de formiguer

em diu que no pot ser

puix ja porta una setmana

sense trobar un recés.


Quan les pedres del camí

parlen de festa,

és que apropa la tempesta

i esclaten perquè sí,

després, ve la resta.


Na Maria demanava

que volia festejar,

el mosso, que desitjava,

li deia: No em vull casar!,

és després quan s'enfilava.


En el gran reialme

de la poca son,

els pobres són bons

sense fer cap tracte,

mai sabran per on.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: