Poemes curts (LXXIII)
15 Abril, 2021 14:32
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Cada dia
al dematí,
he de dir:
demanaria
un altre llit
Si la Parca
arriba d'hora,
vull la barca
per mi tota,
sense rauxa.
En comprar
el pa i el vi,
mon destí
es deslliurà,
va fugir.
Maleït el seny
quan, sent tan tanoca,
em deixa a la porta
tou i desllibert,
em plau la revolta.
No parlaré més,
en temps de tempesta,
de sortir de festa
més lluny del carrer,
haig poca saviesa.
En el reguitzell
de les hores baixes
no menem ni nafres
ni el goig dels poncells,
estem al desert.
Manta somnis
a la nit
ni un dimoni
a qui oferir:
pensaments necis.
A la casa vella,
no sento res més
que sospirs i enveja,
dèries de pagès
enmig de tenebra.
Quan les pedres del camí
conten mentides,
sento pena i és per mi
car les noto amanides
a la burla i a l'encís.
El cavaller
em demana
una espasa
sense fil,
és prudent.
Una casa sola
penjada del cim
sent com mai li prova
aquell vent de nit,
és quan ve que plora.
No hauré menges
per donar
si les rendes
van com van,
tan esquerpes.
A la casa
del mai més,
qui no acaba
ho té bé,
lleuger marxa.
Sento ploure
al carreró
i he de creure
que és prou bo,
com el seure.
En el regne
de la por,
cada gendre
és estirabot,
no vol creure.
Quan el cànter
va a la font
com es queixa
de tothom,
és molt trapella.
Si la jove mossa
demana per mi
dieu-li que sí,
que sóc poca cosa,
ni tan sols sóc ric.
He venut el vent
a un vell lladregot,
el vent és al bosc
on dorm a pleret
quan el cel és fosc.
No hi ha hores
a la nit,
les tinc totes
sota el llit
per si volen.
Mai hi ha mosques
quan el fred
de l'hivern
les posa a totes
a bon cobert.