Poemes curts (LXVIII))
01 Febrer, 2021 07:55
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan em cridi
em meu déu
de segur
que em posa creu,
haig gran vici.
Una rosa sola
demana per mi,
li hauré de dir si
encara s'envola
l'amor cap al cim.
La barca demana
anar a navegar,
qui la deixa anar
diu que no té gana
ni res per menjar.
Amb les poques meravelles
que he topat pel camí,
em vull fer un organdí
de tafetà amb roselles,
de segur que no és per a mi.
Cansada la nit
de trobar els ensurts,
sense ets ni uts,
no sento els remucs
rabents del meu llit.
Als capvespres
de tardor,
vénen molts
a fer de mestres,
ho saben tot.
En el trafegar
de les noves fades,
les noto enfadades,
sense gens fruitar,
són males pensades.
Porteu-me enciam
i aigua ben fresca,
vull fer neteja
dels maldecaps
i de l'enveja.
Malaguanyada,
l'aranya poruga
sempre està de muda,
sempre enfeinada,
sempre amb mala cara.
A les velles golfes,
sentiré xisclar
a aquelles joves
que van esclatar
i van fugir totes.
Quan l'amor demana
anar pel carrer,
com el deixo fer
fins que atura i calla,
és tan matusser.
A les voltes del migdia,
quan el sol és dalt de tot,
endevino que no es pot,
prendre l'ensurt de la vida,
quan davalla és altre món.
Sento com van les bruixes
pel carrer de la dissort,
unes baixen, d'altres pugen,
comenten la mala sort,
és del regne del que fugen.
A l'hora tardana
quan torna el pagès,
crida el ruc només,
ho fa amb mala gana,
és un ruc ofès.
En el regne dolç
de la gran temença
ens pesa la pressa,
quan sent la remor
de la complaença.
Manta llibres
al calaix
mai saben quan
els deixo lliures,
volen volar.
A la casa
del senyor,
mengen massa
i ploren molt,
són de mà lassa.
En aquestes
que la bruixa,
diu que puja
a fer les festes,
porta pluja.
En el petit joc
de l'amor planer,
és quan parla el cor
de l'amor primer,
fa tot un deler.
Les petites joies
sento com em planyen,
potser m'entabanen
sentint-se cofoies,
diuen que són nafres.