Poemes curts (I)

12 Gener, 2019 14:49
Publicat per jjroca, Poemes curts

Si la noia jove,

amb preat somrís,

no troba promès,

qui haurà malmès

el decret incert

de ser al paradís.


El gegant volia

tenir el seu castell,

però un reguitzell

de nans li prohibia,

massa gran flagell.


El Nadal reclama:

dolços i torrons,

en els alturons,

àngels amb sa flama,

som tan pobrissons.


Maria, esblaimada,

aplega a Betlem,

Josep ni la veu

amb tan mala cara,

li ha posat el fred.


Sortien cantant,

des dels alturons,

pastors amb ramat,

cercant un Minyó

qui riu de bon grat.


Na Maria dormia

damunt la palla,

el Minyó com badalla

a l'establia

i en Josep sent la nit,

la troba llarga.


Al racó dels cecs,

vull ser orni,

la jove que m'ignori

ha de viure lluny de casa

i, quan torni, m'esperoni.


Parlaré amb la mar

de dies de vent,

de déus sempiterns

i de l'ampla llar

on ploren els vells.


Sé que, quan se'n va,

el sol a ponent

parla d'una gent

qui no vol anar

i sembla adient

deixar-los restar.


Massa melangies

passen per Betlem,

la meitat dels dies

ningú se les sent,

porten alegries.


L'avantatja del ruc

és evident,

mai raona amb la gent,

es mostra mut,

tendre, innocent.


Amor dirà

que la follia

cerca alegria

a casa estant,

dolça afonia

ni vol cantar.


Monstres i traïdors,

ferint sentinelles,

clouen les parpelles

en ser dintre el cor

farcit de tenebres.


En ser mort, demanaré:

una ploma, un tinter,

un full blanc, tot de paper,

per descriure aquesta pena

qui m'obliga a restar quiet.


Les fulles velles,

joves a l'estiu,

demanen caliu

sota un cel d'estrelles,

quant trist és ser viu!


Sense ganes de glatir,

viu la poncella,

quan la pau li meravella,

comença l'esdevenir

de poder arribar a princesa.


Si voleu haver

un món sense dubtes,

viviu lluny dels reptes

i del voler ser,

és el cel dels vespres.


Si estimes i vols

la glòria abastar,

demana al demà:

No em portis honors

ni regnes emprats!


Amb el vent, les roses

no volen anar,

diuen que mil noses

es poden emprar

quan l'esperonen.


Si l'amor volia

amb la sort dormir

com la gronxaria,

contalles faria

fins a mitja nit.


He demanat, fer-me ric,

al més poruc dels dimonis,

diu que porti testimonis

i una bóta de bon vi.


Les paraules toves

mai faran camí,

es passen les hores,

els dies, els mesos

pensant en dormir.


La saviesa

diu que és sorda

i li agrada badallar,

aprendre no és mala cosa,

però cansa i fa sants.


Quan el sol s'acosta

i diu que té fred,

dona-li resposta:

Estem a l'hivern!


He anat a l'establia

per conèixer en Jesús,

és el Fill de na Maria

qui va néixer un mal dia

per fugir enmig l'ensurt.


Amb el carro, el mul

pagessot de mena,

vaig a la verema

en un dia eixut,

la collita és plena.


Massa lletres ni fan nom

ni descansen al cafè,

a la taverna, s'enfilen

i esdevenen un mots fers.


A les portes de la mort,

no em poseu roses,

vull sentir com les aloses

anuncien la tardor

amb les muntanyes galdoses.


Amb un pom de roses,

cerco el meu amor,

és un son traïdor

qui em priva les hores

per guarir de tot.


Mai he demanat

seure en claustre d'or

ni trobar el senyor

al palau estant,

sóc servent amb plor.


Al desert dels enemics,

passo els meus dies

ni em llevo quan em crides

ni albiro ser el més ric.


Per a regalar:

tinc dies i hores,

les fortes, les toves,

les de greu pensar;

us les dono totes.


Si la mosca demana

un pastís dolç,

li dono el gros

per si reclama

sóc un talòs.


Al camí vell de la font,

avui, l'he vist:

arracades, mocador

i un aire trist,

com demano el seu amor.


Posats a dormir,

que vingui la son,

vestideta amb flors,

gronxant i gaudint

sense cap raó.


La batalla encetada,

els guerrers sempre a punt,

a desgrat del vell difunt,

qui, de tard a tard, s'amaga

per trobar l'enamorada.


Al racó del vent,

on ni l'aire mou,

caldrà fer enrenou

si ningú atén,

és talment confós.


A l'era menava

una tarda el ruc,

cercant aixopluc,

la fada passava

amb caire vençut.


El llevant diu al ponent:

El sol em fa mala cara,

quan es lleva va perdent,

quan s'allita troba casa!


Amics de la lluna

anem a cercar,

al país del somnis,

quan es vol llevar

la fera fortuna.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: