Pensaments festius (III)

27 Gener, 2019 06:31
Publicat per jjroca, Pensaments festius

El consol de la pobresa és la misèria.

El cervell no pot emmagatzemar tot el que els ulls li porten.

El dolor és la unió entre el cos i la vida.

El consol del pobre és atipar-se de riure.

El cop d'ull és el mut dels cops.

El dolor és un bé que tots voldríem compartir.

El cor és el diapasó que fa moure tota l'orquestra.

El cos m'empeny per les foscúries de la vida.

El Creador confiava innocentment amb la seva obra.

El dolor és el cordó umbilical humà.

El criat sap qui mana, l' amo s' ho pensa.

El dolor és un monstre deformador.

El diner és menja que no atipa.

El crit és el guardià de la frontera.

El curandero vol trobar els buits que ha oblidat el metge.

El dolor és l' agutzil que senyala on s' acaba el meu poble.

El defecte de l' amor és fer servir els ulls.

El delicat d'un pobre és que no sap el seu preu.

El demà no cap en aquest món.

El dolor és el bon company que no ens deixa quasi mai.

El diari és l'acte de constricció dels rics.

El diari vol emportar-se el neguit del dia darrer.

El diccionari és el sac on trobem les paraules perdudes.

El dimoni no és més intel·ligent, però pensa molt.

El diner és el segon fill de Déu a la terra.

El dolor em dóna cos i no em deixa volar.

El fred i la terra són amants antics.

El gos sembla entristit en veure'ns.

El dubte és un angle de tres-cents seixanta graus.

El fadrí és un corredor d'obstacles sense entrebancs.

El ferum dels diners molesta però menys.

El millor de festejar és que després te'n vas.

El fet de seure és tornar a tenir més cames.

El llapis omple de dol el full.

El millor de l' amor és l'omissió de les paraules.

El gos parla a glops, suposadament, intel·ligents.

El fet de viure demostra que fem quelcom malament.

El millor de l'enemic és que mai et dóna la bona raó.

El fil de la vida és trenca perquè no parem de gronxar - nos.

El meu cos somriu quan l' ànima plora.

El millor de la nit és que s'emporta el dia.

El foc, que odia l'aigua, sempre l'expulsa cap al cel.

El fred és la sensació més universal i solitària.

El fum és una mena de núvol lleig i escalfat.

El millor de la vida és que segueix el seu pas.

El gelós és un amant impresentable.

El gos intel·ligent treu l'home a passejar.

El millor de la vida són els espais tous.

El gran desig de l'avar és deixar la terra sense estrelles.

El licor ve de la solitud i torna cap a ella.

El millor de morir-se és estalviar-se la vetlla.

El llapis és un bolígraf de tinta seca.

El llibre és el lloc on s'enganxen més fulles brutes.

El millor de parlar és deixar de fer-ho.

El llit pot ser el pou d'on, un, no voldria sortir mai.

El llum és una ràbia, degudament, empresonada.

El millor de ser pobre és la manca de compromisos.

El manoll de les claus demostra quan insegur em sento.

El mar es creu que la platja és una llepolia.

El millor del dimoni és que mai et voldrà salvar.

El més gran dels absurds és veure passar els anys.

El millor del diumenge és que sap com comença la setmana.

El més nou de cada jornada és el diari no escrit.

El metge intenta posar tots els animalons al seu lloc.

El meu cos està tot marcat pels números.

El millor del ric sol ser la seva dona jove.

El meu déu no serveix per comprar i vendre.

El millor dels diners és veure quan savi i estimat em faig

El meu esperit s'atipa de veure'm.

El millor que pot passar és que no us conegui mai.

El meu preu és a la borsa de valors.

El mirall ens va estalviar dur l' estany a casa.

El missatge de cada dia pocs el coneixen.

El meu problema és saber ocupar el meu lloc.

El mirall és el pitjor invent dels déus.

El meu rei viu amb mi en el seu palau.

El mirall és un vidre dolent que no ens deixa sortir afora.

El meu somni és seguir somiant.

El mirall li recorda a l'home que envelleixen tots dos.

El meu tresor no necessita claus.

El mexicà sempre té les faldilles al cap.

El millor de cada dia passa quan no hi som.

El mirall em vol fer creure que el de davant sóc jo.

El missatge d'un pastor s' assembla molt a una pedra.

El pitjor de ser estimat són les punxades.

El mocador és el bagul de les misèries humanes.

El món del somni és el món on no em deixen entrar.

El pitjor de ser rellotge és que et passa el temps per sobre.

El pany espera la clau per a posar-se a ballar.

El món és com una persona, però amb menys espais agradables.

El pitjor de tenir molt és que oblides els seus noms.

El problema del treballador és el temps d'esbarjo.

El naixement és l'expulsió del paradís etern.

El pitjor del ric és el pes del seu estat.

El problema humà és l'incontrolada regressió.

El nas és la línia que separa el terra del cel.

El pobre és un rebost on deixar el menjar.

El negre veu, en el blanc, un ser malaltís.

El neguit és un enrenou exagerat.

El nostre desert pot durar més de quaranta anys.

El núvol vol viatjar, però plora en emplenar-se d'aigua.

El pa és bo perquè de petit l' apallissen i no es queixa.

El pobre estima l' ombra perquè és quelcom seu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: