Pensaments festius (II)
15 Gener, 2019 08:04
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El cervell és una aldea fosca i entremaliada.
Davant de la possibilitat de ser pobre, m'agradaria allunar-me.
Déu em suporta millor que jo.
De cada mancança surten cent espavilats.
Déu ha de ser un jo i els altres.
De què em serveix entendre'm, si no em deixen jutjar.
De vegades, és santa cosa tenir les orelles brutes.
Demà deixarà avui al bagul del record o de l' oblit.
Des del Paradís, molts casats ni obren la boca.
Desitjo ser un ser suportable.
Déu ens ofereix el cel i nosaltres ens entossudim en restar a la terra.
Déu meu, oblida'm els dies de feblesa.
Dibuixa la llum la història del dia.
Difícilment electrons lliures donarien llum.
Dintre de mi trobo un tirà que m'avergonyeix.
Déu m'ensenya el camí però no me’l deixa aprendre.
Dintre el fumeral viuen els comptes dels avis.
Diu que m'estima i la comprenc.
Déu parla poc però igualment fa angúnia.
Diu que m'estima sense saber si he après a parlar.
Diuen avançades a les civilitzacions que canvien temps per diners.
Déu només em posà dos ulls i de vegades me'n sobra un.
Diuen que és déu qui sap empresonar les idees sense trencar-les.
Déu posà a la dona la dolçor que va sobrar.
Diuen que és signe de salut deixar anar la calavera.
Déu posa la saviesa en espais sense tanques.
Diuen que la felicitat és el complementari del jo.
Déu posà les muntanyes per a veure'ns millor.
Diuen: Un corder és un home satisfet.
Déu s'oblidà connectar els ulls amb el cap.
Dolça música surt del sofriment de les cordes.
Deu ser la intel·ligència una mosca dintre un buit.
Donar el sí és la paga social.
Deu ser la mort, un pas a nivell de la vida.
Doneu-me la força en recipients petits.
Déu trià per àngels els grans comediants.
Dormint és quan fugen les ombres de la vida.
Déu va crear el desert en acabar-se-li el color verd.
Dormir és connectar amb l'esperit.
Com explicar-li al cos: El treball dignifica.
Dormir és fer un pla d'estalvi.
Com ha de ser l'home intel·ligent, si està tan enfeinat.
Dormir és la part més constructiva de la vida.
El ball és l' elevació compassada d'un cos pesat.
Com havia d'anar allí, parlava amb totes les pedres del camí.
Com he de veure a Déu, si, ni a mi, em puc veure.
El banquer t'oblida o et persegueix.
Com el vell vol ser jove, camina en aquest sentit.
Déu necessita el meu espai, per això em fa sortir de l'escenari.
Com l’home s'assemblava massa al mico, va decidir vestir-se.
El bé dels altres m'allunya de la seva companyia.
Com l'home fa poc ús dels cabells, aquests s'enfaden i se'n van.
El camí, que he de fer, és camí per a mi sol.
Com la veig de lluny m'agrada.
El benestar és el rebedor del paradís.
Com més prop veig les coses, més me'n penedeixo.
El cel és el lloc on el temps no val res.
Déu va fer el front més net per escriure millor.
Com més tarda una dona menys la coneixereu.
El bolígraf, com a bola boja, només pot fer ximpleries.
Com no em deixen canviar de cara, canviaré de vestit.
El bon viatger gairebé no es mou.
Com no ha de ser difícil fer tot un paisatge amb un brut pinzell.
El bonic de l'estiu és la ràbia del sol per no trobar prompte la casa.
Com no he de confiar en el creador si no tinc res més.
El bosc és la cabellera que, fa més bona olor, quan la pentines.
Com no podia pondre un ou va escriure un llibre.
El botxí és el mig déu encarnat.
Com no sabia de números, no existia enlloc.
El caçador surt quan vol i torna com pot.
Com no sóc Déu, sembraré mancances.
El calaix obre la boca quan li estires el nas.
Com puc anar si no sé on posar els peus.
El camell sempre du la cisterna de viatge.
Com puc ser un déu, si m'agrada la foscor d'aquesta vida.
El camí m'enganya, em diu: Sóc el mateix!
Com he pogut arribar a trobar-me envoltat de gent?
El cel és l'avorriment feliç.
Compro el temps per a perdre'l.
El camí, a pesar de molts, sol estar fet.
Com se sap que hi ha poca fe, es mercadeja sovint.
El caos o no és dolent o és el darrer.
El consol és un llençol que desdibuixa el dolor.
Com som programats, algú ja pensarà per nosaltres.
El cor és un motor de dos temps necessaris.
El cap dóna tombs, però no sap on té la casa.
Com vol que no l'enganyi, si festegem.
El cap pot conèixer el camí però qui el trepitja és el peu.
El capellà recull els pecats per a emplenar els sacs dels deures.
El capvespre recull les despulles de la darrera lluita.
El carrer sap on vaig però ignoro com ho fa.
El casat és la resta del conqueridor.
El càstig de l'avar és perdre de vista allò que s' ha cruspit.
El cel és fosc perquè ningú es baralla per ser més lluminós.
El consol del vell és tenir de tot més que el jove.
El cendrer sap el que queda quan s' acaben els fums.
El cervell és el lloc on es perden les idees.
El cim és la pausa on pocs saben viure.
El cor és el singlot vital.
El cel és un lloc on els vestits no porten butxaques.
El colom quan menja crida als de sota.