Epitafis (LXXIII)

15 Abril, 2021 14:39
Publicat per jjroca, Epitafis

Posa’t com vulguis, però no et contestaré.

Demà vull començar a anar amb globus.

Pràcticament dormo sense plorar.

Vull saber com va un rellotge.

Oblideu-vos d’invertir diners.

Cerco soci per a muntar un negoci.

El de menys és quan pensem.

No hi sóc, he anat d’enterrament.

Va ser morir-me i deixar de pagar.

No em puc morir, han tancat el registre.

Si et mors en dimarts, porta el rebut a la mà.

Als tres que arribin primer, els pagarem un sopar.

M’han pres la bossa del temps.

Dubto del moviment variable.

Quan plou em relaxo més.

Encara no sé quan vindràs.

He arribat prompte per si cas.

Darrerament, ni tinc febre.

Ja torno a ser un animal de sang freda.

A partir de la propera setmana, només rebré els dijous.

Em dolen els diners que vaig gastar en dietètica.

Estic perdent les ganes de fastiguejar.

Com era ric, llogà pallassos a l’enterrament.

Poden fer ball, m’he quedat sord.

Per fi he trobat la brúixola.

Dormo menys, però no em capfico.

No es moria per por de perdre la pensió.

Ara, resulta que el taüt era emprat.

Si us plau, les queixes per escrit.

Estic aprenent a no pensar.

Avui, no estic per regalar res.

Si surto, em manaràs feina?

Passo setmanes sense plantejar-me res.

Si has de tornar, porta’m un somriure.

Ja estic content, tenim batlle.

Espero sortir i trobar una botiga.

Necessito un gos que sigui de metall.

He entès que vol dir: Estar despullat!

Us atendré si no em feu matinar.

Ja t’ho vaig dir que no hi seria.

No me’n vaig per mandra.

No acostumo a sortir sense avisar.

Tinc un número de la grossa.

Es demana: abreujar els comentaris.

Per falta de lloc, només admeto bitllets.

En cinc minuts, comença l’hora del pati.

Estic pendent que arribi la senyora.

Hauré de sortir a regar les flors.

Mai endevino quan tornes.

Necessito escala, he trobat núvia al nínxol de dalt.

Estic esperant la carta d’acomiadament.

El metge em va dir que m’hauria de moure més.

He descobert que ja no tinc febre.

De segur que plou, no sento ningú.

Viatjo amb tren pel descompte.

Els dilluns escric al diari.

Només respondré si no m’escoltes.

Si no surto prompte igual em deprimeixo.

Suposo que saps que estic disponible.

M’han donat festa per bon comportament.

Si treballo, no serà pel jornal.

Provaré de pensar sense cap.

Sortiré quan tingui el permís.

Estic estudiant un pla d’evacuació.

He aconseguit un amic desinteressat.

Qui té el meu coixí?


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: