01 Agost, 2023 09:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
Mireu-les les mosses
com volen haver:
el riure de sobres,
oblidats els precs.
Quan la bruixa és queixa
de viure en el bosc,
la fada comenta:
Allí, no hi ha sol!
No hi ha places
sense sol
ni recances
sense pors.
En el degotall
de les hores dolces,
viuen les penyores
en el pis de dalt.
No hi ha cases
sense llei
ni mancances
sense rei.
Les paraules
van al vent,
van per taules,
sense encert.
Posaré la feina
prou lluny del mas
per si un bordegàs
em vol portar l'eina.
Amb mil llunes
per la nit,
en trobo algunes
sense crit.
Sense casa
on sojornar,
qui no es cansa
de bregar?
Amb més feina
que enrenou,
cerco l'eina
dins del jou.
Una casa
dalt del cim
mai es cansa
de fer el ric.
Espero trobar
a la casa vella
dolça meravella
en fer-se ben tard.
Com demano
menjar bé,
però l'amo
no en sap res.
Quan els dies
porten nits,
massa riures
són per a mi.
No demano
altre desig
que lluitar
fins a morir.
Quan el son
em ve a buscar,
el bruixot
diu que se'n va.
Maria sabia
un lloc on anar,
en fer mitja rialla,
es posa a plorar.
Els fantasmes
són així:
De tant pobres,
semblen rics!
Com havia
minsa sort,
la somiava
amb colors.
I com diu
el meu amic:
Mai se'n riu,
de tot, el ric!
M'agrada sentir,
al racó del mas,
quan ningú fa cas
i parla de mi.
Una lluita
hi ha al cafè,
qui fruita
tot ho perd.
Com la mossa
es riu de mi,
prenc la bossa
i a dormir.
Us he de contar,
pobrissons humans,
que cal saber quants
caldrà ensarronar.
Massa nits
de lluna plena,
la lluerna
plora un xic.
A la banda
de ponent,
el vent calma
de valent.
El miracle
de la nit:
dormen quatre
sense llit.
Afegeix un comentari
