Epigrames (LXXIX)

15 Juliol, 2021 00:31
Publicat per jjroca, Epigrames


Manta cases,
quan ve el sol,
s'esbatanen,
fan bon foc.


És la reina
qui ve amb mi,
sempre es queixa,
ha el neguit.


Per haver
tan poca sort,
cal saber
on trobar el lloc.


Ni pany ni clau
ni regne de l'oblit,
saber on s'escau
lluitar amb l'esperit.


Un dia gris
i un mestralot punyent,
sentir la gent
per a posar-se trist.


Amb el record,
les ombres fugisseres
cercar boniors
de mosques i d'abelles.


No he de pensar
com filen les aranyes,
són mosses ben estranyes
puix ni gosen cantar.


Amb un capvespre,
he de trobar el silenci,
li dec un vici,
es mostra tou i tendre.


El meu amic
arriba a deshora,
parla, esbronca
i torna al llit.


No sé trobar
els somnis a les golfes,
vénen i tornen,
tips de plorar.


No vull res més
que llarga lletania,
morir m'obliga
a restar quiet.


Per haver 
tan minsa sort
ni cal viure
ni ésser mort.


Amics i parents:
Us hauré de dir
que he perdut el bens,
el seny i el gaudir!


Com m'estima
a tort i a dret,
li encomano
estar despert.


Una jove mossa
com passa i diu:
En ser a l'estiu
vull tornar-me rossa!


El pagès tenia:
vinyes i oliveres,
vingué la collita
i perdé les terres.


A la cambra,
una finestra
s'esbatana
si hi ha festa.


He perdut el seny
per haver fatiga,
el guanyà un rei
qui, a festes, m'oblida.


Maria cantava
la dolça cançó,
el riu es gronxava,
li feia un petó.


Trenta cases
del carrer
semblen calmes
quan convé.


Parlant amb el llop,
tot a cau d'orella,
m'ha dit que l'ovella
és ximple del tot.


Al racó 
de melangies,
és quan crides
que ho veus prop.


El gegant del pi,
quan va pel corriol,
parla amb el sol
des de bon matí.
 
Tinc per pretendents
tres amics maldestres
em parlen els vespres,
pel matí, fan dents.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: