27 Gener, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
Dalt de la muntanya,
el fresc és més dolç,
l'herba més galana,
l'estel més a prop.
Com que no treballo
ni tinc els diners,
els dies els passo
i les nits també.
Mataré l'hivern
vora de la llar
i deixaré el fred
per si vol marxar.
He posat els anys
dintre del cove
per si, algun jove,
en vol uns quants.
Tinc per bona llei:
fugir de la feina,
esmolar bé l'eina
per trobar remei.
No he de morir
a mitja albada,
tal matinada
no és per a mi.
Sent cavaller,
sense cavall,
vull, per plaer,
seure i menjar.
A la verema,
veuré el raïm
i aquella jove
qui em fa glatir.
Pagesot com sóc
vull anar a l'era,
allí, m'espera:
la pols i el sol.
A la casa pobra,
no hi ha averanys,
ni massa roba
ni força guanys.
M'ha dit que la festegi
tots els dijous,
que li conti mentides
a poc a poc.
Mare, quan sigui gran,
valent del tot,
vull anar a la ciutat
per veure el sol.
Penso tant,
tant em capfico,
que tot m'obligo
a perdre el cap.
Quan la font rajava
tot era ben verd,
un cop assecada
comença el desert.
Maria, com vull morir-me
un dia gris, sense sol,
si és hivern, no vull condol,
si és estiu, no vull queviures.
M'ha dit el senyor batlle:
Avui no has de pagar!,
ho sap, li vaig deixar
la hisenda i l'equipatge.
Mai el sol em trobava
jagut al llit,
mai la feina em deixava
prendre el coixí.
A casa la senyora
no hi ha repòs,
ni criada qui plora
ni un mal espòs.
Una noia no espera
vora la font,
aquesta primavera
no hi ha ni flors.
M'he llevat de matí
amb gran pecat,
no cal dir que he somiat:
Era molt ric!
No és maca com daina
ni rica en perfum,
però tant m'agrada,
tant em ve de gust.
A la barca vella
no li agrada el port,
però allí ho té tot:
calma, llit i cleda.
Una dona jove
diu que m'estima
ni tan sols rondina,
em tracta de pobre.
Amb quatre lletres
i un xic de paper,
volo sense ales,
somio sense més.
Vull, per a casar-me:
missa i anell,
arribar d'hora,
trobar que hi és.
Porto les sabates
lligades al coll,
he trobat mil dolls,
no puc embrutar-les.
Tinc desavinences
amb el meu company,
el ruc no té presses,
per a mi, es fa tard.
He de fer mil tombs
abans d'arribar,
el treball és bo,
però no ho tinc clar.
He deixat la fortuna
a casa seva,
no vull primavera
ni blanca ni bruna.
El vent mestral
mai troba casa,
arriba i passa
com un sidral.
Assegut al carro
el camp és pla,
com vaig i passo
ni vull baixar.
A la missa amonesta
el bon mossèn,
no vol riures ni festa,
ningú el sent.
La mare demana
que assegui el cap,
he provat a l'albada
i m'he passat.
I Déu es pregunta,
una mica ofès:
Amb dos Papes vius,
amb qui parlaré?
Mireu si m'agrada
fer un bon xarrup
que la bóta declama:
Un hivern eixut!
Com parla i es queixa
el bon Sant Miquel:
Satanàs ni lluita,
s'ha tornat fidel!
A la vinya jove
ni deixo raïm,
mentre que a la vella
només veig gotims.
Pensant en treballar,
m'he llevat d'hora,
en acabar d'esmorzar,
la mandra és tota.
La mare ho demana,
una feina he de cercar,
amb una hora per setmana,
Suposo que prou n'hi haurà.
Home, sense bona traça,
estudia filosofia,
el parlar enmig la plaça,
dóna força i convida.
Amb quatre ciris
i una tauleta,
viurà l'asceta
sense cilicis.
I Déu posà
cel i habitatge,
vingué el diable
i s'enfadà.
La vida em conta,
la meitat de nits,
que el mestre i l'escola
són per a glatir.
El dimoni posà
cove amb diners,
Déu el castigà,
mai seria ple.
Les noies maques
són un neguit,
com s'engalanen,
volen marit.
Pare, Creador,
feu-me prou lleig,
hauré, en escreix:
temps i ocasió.
Una jove gemega
enmig del llit,
mala nit encisera,
com l'ha traït.
Han vingut les bruixes
a fer turment,
singloten, xisclen,
ningú les sent.
Mare, per a triomfar,
em cal mentir?
- No has de dubtar:
El no és sí!
El mixino diu:
Acosta't un poc!,
m'allunyo i li dic:
Prefereixo el foc!
Tenia saviesa
en trobar un desert
on el neci perd
voltat de tenebra.
Afegeix un comentari
