Pensaments divins (LXXXVIII)
19 Octubre, 2023 11:59
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Tres nous profetes es queixaven de la sort.
El que menys m’agrada de l’infern són les enquestes.
Repetiré el pecat fins que me l’aprengui.
Jesús era bon pastor fins que arribaren els llops.
Aniria al cel, però està molt lluny.
Per fi, he trobat un déu que no m’escolta.
Quants miracles necessito per a avançar a la fila?
Déu només crearà éssers que no necessitin diners.
Satanàs prefereix els judicis ràpids.
Un dimoni ha perdut categoria, només temptarà els caps de setmana.
Déu creà gegants, però li van empetitir.
Quants homes fan falta per a canviar de déu?
Darrerament, treballar de dimoni no està ben pagat.
Sant Josep tornarà si pot treballar d’escriba.
Estic decebut, m’han tret del llistat de pecadors.
He anat al cel per a no ofendre a ningú.
Va ser: entrar a l’infern i perdre el sarró.
Jesús ha demanat esglésies amb llits i cambres de bany.
Amb un poc de temps, em saltaré tots els manaments.
Satanàs ha fet un pla d’estalvi, només escaldarà els peus.
Li he demanat a Déu un cap de refresc.
Peco, però en Jesús somriu.
He cercat un altre déu, el Nostre està massa enfeinat.
Si aplego a sant, vull un setial abatible.
Vull assolir el record de tres pecats per minut.
Satanàs m’ha fet fora, diu que penso.
Si Déu és infinit, com pot encabir-se al cel?
Jesús ha condemnat a Judes a administrar el temps.
El millor del cel és que no et demana ningú.
Sant Pere està trist, ja no sap triar els hams.
El que m’agrada del cel és que no hi ha embussos.
Faré miracles quan rebaixin els preus.
Sant Pere vol estalviar per a comprar una barca.
M’han dit que, al cel, un i un poden arribar a ser tres.
Jesús multiplicava, però Judes solia dividir.
No me’n refio dels profetes, cap d’ells és massa ric.
Déu crearà un altre món, però no farà servir argila.
Satanàs està tip de no encertar «la Primitiva».
Judes no vol jugar, sempre li toca parar a ell.
No sé què passa, però la Verge sortia del psicòleg.
A l’infern, només fan horari d’estiu.
Déu vol passar a ser el Tiet.
Satanàs prefereix les torxes al pastís.
És un profeta dolent, n’encerta una de cada quatre.
Pecaria més, però em canso molt.
Jesús provarà de tornar a les ovelles.
És estrany, he vist a Satanàs i no estava enfadat.
Els sants novells faran un curset d’humilitat.
Jesús no tornarà, diu que està enfeinat.
Déu fa temps que no s’ocupa dels animals racionals.
Judes vol aprendre de profeta per a jugar a la loteria.
Satanàs vol invertir en banyes de plàstic dur.
Estic a la glòria, però no ho he pogut contar a ningú.
M’he posat a la fila de les confessions ràpides.
He demanat a sant Pere el nou horari de pluges.
Judes està aprenent a parlar sense dir res.
Satanàs no vol festa, ha prohibit tocar les campanes.
Si Déu és al cel, quin altre espai em queda?
Jesús busca una corretja per si ha de tornar.
Pensaments educatius (LXXIX)
19 Octubre, 2023 11:57
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estem al febrer i ja anem per la tercera ratlla.
Treballarem la memòria, però no recordo quan.
No els ensenyo més perquè em refredo.
A classe no entren, els hi posem.
Si escolten, és que no saben per on vaig.
Les orenetes fan un horari escolar reduït.
Si porten una mosca viva, els pujaré un punt.
Discutim per un garbuix de raons.
Procuro ensenyar sense caure en l’abús.
La lliçó començarà quan pugui entrar a classe.
Aprenen sols o sols aprenen.
Faig el que volen, però no s’enlairen.
A només dos, els he trobat el vici d’aprendre.
Només els demano que no m’amaguin el llum.
L’home sempre ha reduït el receptacle de l’escola.
Abans de començar la classe, passaré els anuncis.
Com és un alumne bo, li tornaré a fer repetir el curs.
Llegeixen de pressa, però van enlloc.
A la primavera, cada setmana té dos dilluns.
Hem llegit i ens ha sobrat set comes.
L’eixida la farem després d’entrar.
Han estat cinc minuts callats, es pensaven que havia traspassat.
Els objectius terminals que se’ls emportin a casa.
Comptant fins a cent, ja poden fer via.
La millor nota que treuen és la de mentiders.
A la primera lliçó, van aprendre a dir: No!
He demanat a Déu que em tregui els intel·ligents de sobre.
Necessito que em llencin pedres, faig la col·lecció.
L’inspector m’ha dit que campi qui pugui.
Si dic síl·labes inverses, no s’ofendrà ningú?
Com hi ha crisi, no fem servir majúscules.
Com ja saben tant, ni escolten.
Els he amagat tres cadires i ni se n’han adonat.
Ha de ser que, encara, no els conec.
Els ensenyo prou, però no compra ningú.
Tenen memòria, però l’haurien d’educar.
De vint antics alumnes, divuit no m’han reconegut.
Venir, venen; però no se’n saben estar.
De tres que m’escoltaven, dos no m’entenien.
En arribar al número dos, he dubtat de la tecnologia.
De fet, no els costarà massa saber més que jo.
Hem fet un dictat de sis paraules, però n’han eixit set.
Ells només volen conèixer els Reis Mags.
El primer dia, cal fer-los aterrar.
Porto tantes reformes que ja no puc seure.
Hem acabat el llibre amb quaranta mossos.
El curs acaba el juny perquè porta poca aigua.
No puc parlar bé dels alumnes, em jugo la feina.
Els accents oberts viatgen contra el vent.
Volien saber espanyol, però els he hagut d’ensenyar castellà.
Segons la resposta, formulo la pregunta.
Ja saben llegir, algun dia ho entendran.
No em creuen més perquè no poden.
De segur, que un de tots ho esbrina.
Els he posat a punt per a la rebel·lió.
Algun dia em demanaran consell.
Cada dia grinyolen més.
Tampoc necessiten tanta saviesa.
Entenen, però són prou discrets.
Epitafis (LXXXVII)
19 Octubre, 2023 11:55
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tenia dos amics, però no van voler venir.
Haig el costum de pensar sol.
Porto un dia que no n’encerto cap.
Al nínxol del costat, han posat un consultori.
El neguit va marxar al segon mes.
Prepareu-vos per a passar fred.
Seré aquí fins que em facin fora.
He demanat poder votar per internet.
He sol·licitat un pla d’emergència.
M’agrada l’estiu perquè estic a l’ombra.
Normalment, els homes enllestim més prompte.
Avui, no puc sortir; he perdut les claus.
Em falten dos rebuts per a aconseguir la vida eterna.
Us proposo jugar al penjat.
He estat plorant pels d’E.N.D.E.SA.
La senyora insisteix en començar la neteja.
Tinc por, he hagut de posar el gos al nínxol del costat.
De vegades, em trobo com a perdut.
No us molesteu en demanar solucions.
Procuro evitar les distraccions.
Encara, no m’ha rebut el Creador.
Avui, faig vaga; no escoltaré ningú.
Necessito un aval per a canviar de nínxol.
Ho sento, però no m’agrada perdre el temps.
Per fi, he aconseguit que m’oblidi.
Com he de dir-li a la senyora que no tornaré a casa.
Podeu pregar dilluns, és de franc.
Ja és el tercer taüt que he comprat.
Voldria saber si he de seguir prenent la medicina.
Hem vingut a descansar!
Necessito un timbre per a avisar quan surto.
Algun dia, m’agradaria berenar.
Aquí, tampoc m’escolten.
Si em coneixíeu, ja sabeu què vull.
Procureu deslliurar-vos dels desigs.
M’he esborrat del curset de supervivència.
Hi ha llum per la nit, és un nínxol de fadrí.
A l’estiu, faig horari intensiu.
A poc a poc, aprendré a no pensar.
M’estic adaptant a la temperatura ambient.
No penseu en l’enterrament, algú el pagarà.
Procureu oblidar les presses.
Encara no sé com em trobo.
Estic passant comptes, perdoneu les molèsties.
M’ha quedat com un posat seriós.
He vingut per a no deixar a l’àvia sola.
He portat cartes, qui vol jugar?
Penso que he perdut el son.
Si faig traure la fotografia, qui em buscarà?
No puc eixir, m’han pres totes les sabates.
El bo de ser aquí és si perds l’enveja.
S’ha acabat el no parar.
Estic obert a noves sensacions.
M’estic fent al no ser.
No sé si sortir-ne o demanar pròrroga.
No n’estic pendent de la capacitat de quedar bé.
Només em portà flors dues vegades, la núvia era jove.
Sospito que, cada dia que passa, feinejaré menys.
Cada vegada, veig el nínxol més buit.
Pensaments festius (CXXXVII)
19 Octubre, 2023 11:52
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si perdo oïda, vull orelles de ratpenat.
De moment, festejo amb una ampolla.
Només treballo fins que guanyo diners.
De moment, no vull ser afortunat.
Només demano camins que no portin enlloc.
M’han donat feina, però tardaré en anar.
Porto dies sense pensar i no he notat cap buit.
Ser intel·ligent es poder viure sense respirar.
M’he posat a somiar i m’he adormit.
Podria passar sense diners almenys dues hores.
Estic convençut que, perdre, em convé.
Com m’agraden els viatges tranquils, he comprat un llibre.
Per a tenir alguna cosa, prendré el sol.
A la segona camisa, em considerà ric.
El millor de fer-se vell és que no et fan cas.
M’he llevat d’hora per si puc perdre menys.
He trobat feina, però l’he amagat de seguida.
Anava a pensar, però arribà el son.
Si guanyo una vegada, quantes n’he de perdre?
L’estilista m’ha tret cinc anys, a saber a qui li ha posat?
Aprendré a manar per si em quedo fadrí.
Necessito un lladre per a administrar els diners sobrers.
Si respiro menys, podré viatjar a l’espai?
Em faig vell i aprofito l’estar cansat.
Em preocupa que es perdin els mons paral·lels.
Menteixo mal i m’acosto a la veritat.
És tan ric que ni respira.
Cada dos solucions, hauria d’haver un problema.
Porteu-vos bé i algun dia us podran enganyar.
Corre menys l’aprenentatge que l’oblit.
Per molt que avanci, sempre arriba la nit.
No entenc perquè els rics necessiten tanta gent.
Tot anava bé fins que em demanà.
Ho sento, cap dels bitllets els tinc repetits.
Poso interès, però no tinc on desar-lo.
Si plou per la nit, com comptaré les gotes?
He demanat la grua per a poder arribar a cent.
Estic trist: he fet un esmorzar llarg i no m’han donat dinar.
No vaig de festa, no sé beure.
Podria ser ric si no fes servir el cap.
No sé on vaig, però tampoc sé d’on vinc.
Estic destriant les avantatges de festejar.
No he descobert on rau la intel·ligència.
Procureu que l’amo ignori on dormiu.
Li he dit al metge que engreixo de satisfacció.
Si aplego als vuitanta anys, llençaré el cilici.
Si resolc un problema, me n’ixen dos.
Estic avançant, un dia sabré cap a on.
Estic aprenent a guiar els núvols de pluja.
Cerco núvia a la que no calgui creure.
Si no puc ser invisible, almenys, seré pobre.
Cerco un savi que m’ajudi a trobar la raó.
Viatjo tant que mai arribo enlloc.
Si menjo sovint, em deixaran seure?
Treballar ha de ser una festa, però no m’agrada divertir-me.
Parlo amb l’amo, li costa creure.
He anat a arreglar-me les dents per si he de fer de llop.
He venut el ruc, sempre guanyava ell.
Si canvio de llit, on es quedaran els somnis?