El ruc no es mou i set poemes més
22 Octubre, 2023 12:24
Publicat per jjroca,
Poemes
El ruc no es mou
Suposo que heu de saber,
amics de l’enrenou,
que si el ruc no es mou
deu ser prop del paller.
Allí, s’afartarà
de menges i de somni
fins que aplegui el dimoni
amb desig de temptar.
Però ell no fa cas,
està fet a la idea
de suar fins la mort.
Com ha perdut la por,
li aplega la saviesa
sense fugir del mas.
Un mirar
Haig el dubte de saber
on escaurà mon ofici,
em llevo perquè hi ha vici
i trafego per a fer.
Estudio per a pidolaire,
vull treballar a la plaça;
allí, ve i allí passa
gent esquerpa de mal aire.
Recullo almoina petita;
esmorzo, quan a Déu plau,
un crostó sec i una poma.
Però hi ha tota una mossa
qui em dona, quan escau,
un mirar ben fet a mida.
Un llibret
Passades les beceroles,
vaig parlar amb el llibreter,
li demanà on poder haver
un llibret de penses poques.
En va baixar, de les golfes,
el més dolç dels manuscrits;
amb uns dibuixos petits,
amb tristeses i penombres.
El posà, en un moble vell,
presidint a la saleta
a la vora d’un rellotge.
Allí, descansa el pobre
després d’anar a la festa
de conèixer poca gent.
Ha de ser dolça remor
Primavera, la mà estesa
amb un seny esporuguit,
que lluny es queda l’amic
quan no hi ha l’avinentesa.
En el regne de les flors,
veig com feineja l’abella;
ha de ser dolça remor
la que entri a casa meva.
A la vora de la font,
fora bo el festejar
i encetar l’amor primer.
Com no soc pas bugader,
n’estic a prop de callar
per a no enganyar tothom.
Animetes i fantasmes
Al de dalt del campanar,
com es queixa la campana;
fa prou temps perdé la gana
i la dèria de tombar.
Llavors aplega el novembre,
gairebé ja és aquí,
la campana no vol perdre
el revoltar de la nit.
Animetes i fantasmes,
poc amics del capellà,
estan esperant les fosques.
Com s’esbatussen les mosques
però jo no puc estar
només vivint de castanyes.
Torrar les castanyes
Al capvespre, en fer-se nit,
com s’apropen els fantasmes;
tenen ràbia en les entranyes,
en la veu, veig el neguit.
El mossèn ens ha manat
el voltejar les campanes,
han de ser velles proclames
de lluita i de llibertat.
Preparem, de nou, el foc
per a torrar les castanyes
i haver força en el xisclar.
Com el fred ha d’arribar,
cal menjar i beure debades
perquè qui paga és la por.
Gana de mosquits
Bona feina haurà el bou
per a endrapar aquesta herba,
ha estat la primavera
posant aigua i enrenou.
Passen i passen els anys,
carrer avant, per les murades;
massa cases són pintades
i banyades per la calç.
A la finestra, a l’ampit,
veig el niu de l’oreneta
on s’enfilen els petits.
Havent gana de mosquits,
la mare vola sense treva
en un viatjar eixerit.
Viatjant per la mentida
I, tot d’una, us faig saber
que, esperant tornar-me ric,
he guanyat prou enemic,
aprenent de mentider.
Una núvia, qui havia,
demanava per casar;
un dia, la vaig deixar
amb la paraula amanida.
He trobat una pubilla
a qui ensumo bona dot
i una bellesa discreta.
Gairebé ja és promesa
i li tinc robat el cor
viatjant per la mentida.