El ruc no es mou i set poemes més

22 Octubre, 2023 12:24
Publicat per jjroca, Poemes

El ruc no es mou


Suposo que heu de saber,

amics de l’enrenou,

que si el ruc no es mou

deu ser prop del paller.

Allí, s’afartarà

de menges i de somni

fins que aplegui el dimoni

amb desig de temptar.

Però ell no fa cas,

està fet a la idea

de suar fins la mort.

Com ha perdut la por,

li aplega la saviesa

sense fugir del mas.


Un mirar


Haig el dubte de saber

on escaurà mon ofici,

em llevo perquè hi ha vici

i trafego per a fer.

Estudio per a pidolaire,

vull treballar a la plaça;

allí, ve i allí passa

gent esquerpa de mal aire.

Recullo almoina petita;

esmorzo, quan a Déu plau,

un crostó sec i una poma.

Però hi ha tota una mossa

qui em dona, quan escau,

un mirar ben fet a mida.


Un llibret


Passades les beceroles,

vaig parlar amb el llibreter,

li demanà on poder haver

un llibret de penses poques.

En va baixar, de les golfes,

el més dolç dels manuscrits;

amb uns dibuixos petits,

amb tristeses i penombres.

El posà, en un moble vell,

presidint a la saleta

a la vora d’un rellotge.

Allí, descansa el pobre

després d’anar a la festa

de conèixer poca gent.


Ha de ser dolça remor


Primavera, la mà estesa

amb un seny esporuguit,

que lluny es queda l’amic

quan no hi ha l’avinentesa.

En el regne de les flors,

veig com feineja l’abella;

ha de ser dolça remor

la que entri a casa meva.

A la vora de la font,

fora bo el festejar

i encetar l’amor primer.

Com no soc pas bugader,

n’estic a prop de callar

per a no enganyar tothom.


Animetes i fantasmes


Al de dalt del campanar,

com es queixa la campana;

fa prou temps perdé la gana

i la dèria de tombar.

Llavors aplega el novembre,

gairebé ja és aquí,

la campana no vol perdre

el revoltar de la nit.

Animetes i fantasmes,

poc amics del capellà,

estan esperant les fosques.

Com s’esbatussen les mosques

però jo no puc estar

només vivint de castanyes.


Torrar les castanyes


Al capvespre, en fer-se nit,

com s’apropen els fantasmes;

tenen ràbia en les entranyes,

en la veu, veig el neguit.

El mossèn ens ha manat

el voltejar les campanes,

han de ser velles proclames

de lluita i de llibertat.

Preparem, de nou, el foc

per a torrar les castanyes

i haver força en el xisclar.

Com el fred ha d’arribar,

cal menjar i beure debades

perquè qui paga és la por.


Gana de mosquits


Bona feina haurà el bou

per a endrapar aquesta herba,

ha estat la primavera

posant aigua i enrenou.

Passen i passen els anys,

carrer avant, per les murades;

massa cases són pintades

i banyades per la calç.

A la finestra, a l’ampit,

veig el niu de l’oreneta

on s’enfilen els petits.

Havent gana de mosquits,

la mare vola sense treva

en un viatjar eixerit.


Viatjant per la mentida


I, tot d’una, us faig saber

que, esperant tornar-me ric,

he guanyat prou enemic,

aprenent de mentider.

Una núvia, qui havia,

demanava per casar;

un dia, la vaig deixar

amb la paraula amanida.

He trobat una pubilla

a qui ensumo bona dot

i una bellesa discreta.

Gairebé ja és promesa

i li tinc robat el cor

viatjant per la mentida.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs