Epitafis (LXXXVII)
19 Octubre, 2023 11:55
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tenia dos amics, però no van voler venir.
Haig el costum de pensar sol.
Porto un dia que no n’encerto cap.
Al nínxol del costat, han posat un consultori.
El neguit va marxar al segon mes.
Prepareu-vos per a passar fred.
Seré aquí fins que em facin fora.
He demanat poder votar per internet.
He sol·licitat un pla d’emergència.
M’agrada l’estiu perquè estic a l’ombra.
Normalment, els homes enllestim més prompte.
Avui, no puc sortir; he perdut les claus.
Em falten dos rebuts per a aconseguir la vida eterna.
Us proposo jugar al penjat.
He estat plorant pels d’E.N.D.E.SA.
La senyora insisteix en començar la neteja.
Tinc por, he hagut de posar el gos al nínxol del costat.
De vegades, em trobo com a perdut.
No us molesteu en demanar solucions.
Procuro evitar les distraccions.
Encara, no m’ha rebut el Creador.
Avui, faig vaga; no escoltaré ningú.
Necessito un aval per a canviar de nínxol.
Ho sento, però no m’agrada perdre el temps.
Per fi, he aconseguit que m’oblidi.
Com he de dir-li a la senyora que no tornaré a casa.
Podeu pregar dilluns, és de franc.
Ja és el tercer taüt que he comprat.
Voldria saber si he de seguir prenent la medicina.
Hem vingut a descansar!
Necessito un timbre per a avisar quan surto.
Algun dia, m’agradaria berenar.
Aquí, tampoc m’escolten.
Si em coneixíeu, ja sabeu què vull.
Procureu deslliurar-vos dels desigs.
M’he esborrat del curset de supervivència.
Hi ha llum per la nit, és un nínxol de fadrí.
A l’estiu, faig horari intensiu.
A poc a poc, aprendré a no pensar.
M’estic adaptant a la temperatura ambient.
No penseu en l’enterrament, algú el pagarà.
Procureu oblidar les presses.
Encara no sé com em trobo.
Estic passant comptes, perdoneu les molèsties.
M’ha quedat com un posat seriós.
He vingut per a no deixar a l’àvia sola.
He portat cartes, qui vol jugar?
Penso que he perdut el son.
Si faig traure la fotografia, qui em buscarà?
No puc eixir, m’han pres totes les sabates.
El bo de ser aquí és si perds l’enveja.
S’ha acabat el no parar.
Estic obert a noves sensacions.
M’estic fent al no ser.
No sé si sortir-ne o demanar pròrroga.
No n’estic pendent de la capacitat de quedar bé.
Només em portà flors dues vegades, la núvia era jove.
Sospito que, cada dia que passa, feinejaré menys.
Cada vegada, veig el nínxol més buit.