Donen els tocs i set poemes més
01 Juny, 2023 05:19
Publicat per jjroca,
Poemes
Donen els tocs
Com la sínia canta
al bell mig de l’hort,
un ocell s’espanta
diu que el ruc fa por.
Des de nova albada
es van fent els tombs,
l’aigua com esclata
per a dormir al sol.
Unes albergínies
parlen amb pebrots
de la curta vida.
Sento, a la vila,
com donen els tocs;
a la missa, criden.
Cada dia al dematí
Sense pena ni cilici,
un estiu fa bon passar;
vora el pou he d’aturar,
el beure ni és sacrifici.
En el poble, les temences
com es curen al carrer,
sempre hi ha un manifasser
enfeinat en cent empreses.
I les roses del jardí;
quatre mosques sota l’om
per a fer la malifeta.
La mestressa, prou ofesa,
com es queixa de la son,
cada dia, al dematí.
Viatjar cap a la lluna
En el bagul dels records,
he vist clar que la infantesa
és una mà tota estesa
que tragina fins al cor.
Però els somnis prou trencats
ens porten la jovenesa,
allí, on l’amor es vessa
per a desfer els entrellats.
Després, arriben les pors
ben vestides de fortuna
per a rebre els diners.
En ésser vells, hem après
que viatjar cap a la lluna
només ho faran els morts.
La vida és una muntanya
Aprenent a saber fer,
vaig caure en el si del pou;
el viatge fou ben tou
i, en arribar, ni ho volgué.
La vida és una muntanya
on hem de grimpar cada dia,
el descansar ni humilia,
però la pujada escanya.
Amb amics i coneguts,
he bastit la sala gran
i no sé com encabir-los.
El bon Déu va beneir-los
i volen, de tant en tant,
a destins inconeguts.
Altra esposa
Aquest vespre, he trobat
una mossa mentidera;
ja era ben prop de l’era
on separen palla i blat.
Va dir-me que es casaria
si algú li demanés,
com vaig fer-li de promès
i li portava alegria.
Però el llit no li plau
i l’armari és petit
per a desar tanta roba.
He de trobar altra esposa
qui em vulgui de marit
sense joia ni palau.
Havia trenta anys
Com havia trenta anys
i vestia d’espardenya,
vaig eixir una lluna plena
a cercar fortuna i guanys.
Amb camisa i un sarró,
emplenat de pa i aigua,
vaig aprendre de debò
a guanyar diners i fama.
Vaig tornar als quaranta anys
per compartir ma riquesa
amb una mossa formosa.
Cap ni una vol ser esposa
puix diuen que la pobresa
m’acompanya allí on vaig.
Cent formigues
Al carrer on, ara, visc;
no creixen les margarides,
m’agraden de totes mides,
pas ho soc un pobre ric.
Al carrer on, ara, visc;
com volen les orenetes,
van alegres, satisfetes
per a fer créixer els petits.
Al carrer on, ara, visc;
hi ha una cabra i una ovella
tot mirant la processó.
Cent formigues fan munió
traginant una lluerna
que, ben trista, va morir.
L’ampolla com quequeja
A taula, m’ha convidat
en acabar-li la feina,
el tenedor és bona eina
per al convit prendre’n part.
El ganivet, que us diré,
és d’aquells, vells, que s’esmola;
amb salsitxes a la cassola,
com es porta més que bé.
I l’ampolla com quequeja
quan el vi esdevé al vas
per a entendrir la contalla.
Quan la sopa ja s’acaba,
surten fantasmes al pas,
però van a casa seva.
Poemes curts (CXXIV)
01 Juny, 2023 05:12
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Amb volgudes
intencions,
com passa el dia
entre cambres i racons,
enmig de dubtes.
A la casa
del mai més,
mai hauran pressa,
passaran, sense fer res,
amb poca paga.
La més maca
de les flors,
ahir, dormia
entre penses i records,
no té ni gana.
Quan aplegui
el festejar
tota l'estona,
oblidaré el feinejar
fins que fosquegi.
En el regne,
no hi ha rei
ni nissaga,
només ens queda la llei
amb alls i pebre.
Les gosades marietes,
en aplegar primavera,
volen totes satisfetes
encara qui les espera
per donar-se bones festes.
Si m'estima
li diré
que camina
pel sender
on va la vida.
Mes voldria
prendre part,
però em crida,
el feinejar,
a la fatiga.
En el riure
de les flors,
he d'escriure
els meus amors
quan sigui lliure.
Mai no trobo
solucions
si escolto
les raons,
potser ni ho provo.
És quan plou
tota la nit
quan es mou
mon esperit
i fa enrenou.
Mentre canta
el rossinyol,
mai s'espanta
el tebi sol,
fa bona cara.
A les portes
de la mort,
els tanoques
tenen por,
les saben totes.
A la casa
del condol,
no hi ha tassa
sense brou,
es beurà massa?
Cada dia
duu sa nit
i no crida
ni treu pit,
només convida.
A la feina
hi aniré,
però amb pressa
no hi seré
ni amb massa eina.
Compro pa
pel dematí
i, en dinar,
ja no sé qui
l'haurà menjat.
Aplega la tarda
quan dorm el carrer,
no xiscla ni parla
ni comenta res,
algun cop, s'enfada.
És quan plou
que vull dormir,
però em mou
un arlequí
qui diu que no.
Per a ser
un bon manyà,
cal saber
sense comptar:
hores i renys.
Na Maria
ha comprat
el vi barat,
ja ho sabia
ni m'ha enganyat.
La més maca
de les flors
mai esclata
quan fa sol,
ha gran traça.
Epigrames (CXXIV)
01 Juny, 2023 05:04
Publicat per jjroca,
Epigrames
No hi ha pedres
al camí,
de segur,
no és per a mi.
Us faré saber:
He estat fidel
al vi, a la mel
i al perdre sencer!
Quan demanin
anar al ball,
faré estrall,
vull que ho estranyin.
Ben cansat
i fredolic,
he pensat
en fer-me ric.
A l'estiu, el fred
era de vacances,
volia mancances
de neu i d'hivern.
No demano per a mi
altra fortuna:
mil estrelles, una a una,
manta sort i seure aquí.
Al reialme
dels vençuts,
en xerren quatre,
els altres, muts.
Com demano
anar a segar
quan no hi ha amo
ni sembrat.
A la casa
de la son,
els desperts,
veieu, no hi són.
Com demano
anar a dormir,
m'entrebanco
amb el llit.
A la casa
del valent,
el qui plora
ni se sent.
Els fantasmes
de la nit,
els endreço
vora el llit.
Quan el cànter
va a la font,
les fadrines
ja no hi són.
Com m'hauria
de casar
sense pressa
per manar?
Quan comença
el badallar,
ja és hora
d'allitar.
Manta gana
ha el pagès,
sembra, planta,
no cull res.
No haig hores
per donar,
les més toves
dormen ja.
En el regne
no hi ha pau
si no es crema
algun babau.
Amb la pressa
m'he deixat:
les sardines
amb el gat.
És el deure
del treball
qui s'enfila
pels terrats.
Quan la jove
va a dormir,
ja l'espera:
somni i llit.
No haig pressa
per anar
on la gana
em vol portar.
No demano
altra sort
que la menja
i un poc d'or.
Quan la pluja
porta el vent,
el que mulla
ni se sent.
Al passeig
de l'estació,
és on veig
com roda el món.
Na Maria
va a la font
per si troba
un xic d'amor.
Si he de
contar mentides
per la nit
són amanides.