Poemes curts (CXXIV)

01 Juny, 2023 05:12
Publicat per jjroca, Poemes curts

Amb volgudes

intencions,

com passa el dia

entre cambres i racons,

enmig de dubtes.


A la casa

del mai més,

mai hauran pressa,

passaran, sense fer res,

amb poca paga.


La més maca

de les flors,

ahir, dormia

entre penses i records,

no té ni gana.


Quan aplegui

el festejar

tota l'estona,

oblidaré el feinejar

fins que fosquegi.


En el regne,

no hi ha rei

ni nissaga,

només ens queda la llei

amb alls i pebre.


Les gosades marietes,

en aplegar primavera,

volen totes satisfetes

encara qui les espera

per donar-se bones festes.


Si m'estima

li diré

que camina

pel sender

on va la vida.


Mes voldria

prendre part,

però em crida,

el feinejar,

a la fatiga.


En el riure

de les flors,

he d'escriure

els meus amors

quan sigui lliure.


Mai no trobo

solucions

si escolto

les raons,

potser ni ho provo.


És quan plou

tota la nit

quan es mou

mon esperit

i fa enrenou.


Mentre canta

el rossinyol,

mai s'espanta

el tebi sol,

fa bona cara.


A les portes

de la mort,

els tanoques

tenen por,

les saben totes.


A la casa

del condol,

no hi ha tassa

sense brou,

es beurà massa?


Cada dia

duu sa nit

i no crida

ni treu pit,

només convida.


A la feina

hi aniré,

però amb pressa

no hi seré

ni amb massa eina.


Compro pa

pel dematí

i, en dinar,

ja no sé qui

l'haurà menjat.


Aplega la tarda

quan dorm el carrer,

no xiscla ni parla

ni comenta res,

algun cop, s'enfada.


És quan plou

que vull dormir,

però em mou

un arlequí

qui diu que no.


Per a ser

un bon manyà,

cal saber

sense comptar:

hores i renys.


Na Maria

ha comprat

el vi barat,

ja ho sabia

ni m'ha enganyat.


La més maca

de les flors

mai esclata

quan fa sol,

ha gran traça.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: