Pensaments educatius (LXXV)
08 Gener, 2023 11:45
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Quan els faig dividir, s’enfaden.
M’encomano i començo la classe.
De moment, m’examinaré jo.
Treballem la comprensió escrita, no hem passat de la coma.
Anem per feina, qui vol ser pobre?
De moment, tres m’odien.
Encara no sé si pensen o s’adormen.
Llegeixen; al final de cada paràgraf, regalo un entrepà.
Han descobert que una vall no és un ball.
Mai he entès perquè els alumnes van menys dies a l’escola.
Els he donat un llibre, no saben on posar-lo.
Estic aprenent a nedar per una mar de dubtes.
Han assolit un monòleg de cinc.
De tres que m’escoltaven, un s’està quedant sord.
Avui, els ensenyaré com era un llapis.
Com em porten la contrària, els ensenyaré les síl·labes inverses.
Han de ser treballadors, però tenen vergonya.
Només crido per si no em veuen.
Donaré idees sense ànim de lucre.
Per a aprendre, cal saber pair.
Com es perden sovint, he demanat brúixoles.
Estic cercant la porta d’entrada al cervell.
Estic trist, només dos necessiten millorar.
Tenen dificultat en el concepte: creure.
Estic en el punt del: Campi qui pugui!
Algun de tots, ha de ser el far.
Es prega silenci per si algú dorm.
Ja fan redaccions de tres paraules.
Des que va el sistema binari, encerten a la segona.
Aprenen tant que dubto cavil·lin massa.
Hem aconseguit desendreçar dos conceptes.
Voldria saber per a què serveixen algunes consonants.
Els nous dirigents ja poden tancar el llibre.
Anem a la pàgina vint, no cal agafar la bicicleta.
Ja coneixen el deu, cal descalçar-se.
Té un dubte existencial: Existeix?
Els he ensenyat un llibre per si els puc acostar la ciència.
No sé si guanyen, però vaig al darrere.
No hi ha classe de matemàtiques, he oblidat els números.
No aprenen tant perquè pensen més.
Abans de l’examen, fem inventari.
Ja llegeixen sense bastons.
Posaré les preguntes després de la resposta.
Procureu que pensin sense fer massa xivarri.
He donat diners, a ningú se li ha acudit comprar un llibre.
No m’escolten, però tampoc em senten.
Els he educat bé, gairebé ni pensen.
Hem triat les sessions de classe, ha guanyat l’esbarjo.
Avui, no es multiplica, no hi ha electricitat.
Si han de sumar dos uns, poseu-los un damunt l’altre.
No és possible que només jo sàpiga on anem.
Treballarem la memòria, però no recordo com.
De tres que m’escolten, dos no ho entenen.
No sé si llegeixen, però tenen els llibres oberts.
Els ensenyaria a pensar, però igual els agrada.
Progressen, però no sé cap a on.
Hem donat una lliçó i no l’ha guardat ningú.
Si coneixen cinc lletres, ja poden anar a dinar.
Pensaments festius (CXXIII)
08 Gener, 2023 11:42
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic content, haig més deutes que el meu amo.
Mai endevino qui em tornarà a enganyar.
Estic aprenent a volar; de moment,em batega el cor.
He decidit festejar en dijous, no sé si me’n sortiré.
He demanat: Ser més vell i més petit!
Si té pedals, per què un cotxe no és una bicicleta?
Amb tres punts més, em donaran el carnet de boig.
Encara no sé si festejo o menteixo.
No sé si em faig vell o ho he aconseguit.
Per fi, he trobat una dona que vol manar.
Quan era a punt per a pensar, vaig despertar.
N’hi ha qui respira sense coneixement.
La saviesa consisteix en ser un bon animal.
Estaria trist, però he de guanyar-me el pa.
Us faig saber que encara no penso.
No he aconseguit cap dia repetit.
De fet, els peixos ja viatjaven per les xarxes.
He anat a cercar-me a la consigna.
He comprat una sàrria per si em tracten de ruc.
Ja comencem, la núvia vol que canviï de camisa.
Vull entendre el vent, però no el puc seguir.
Haig tantes despeses que ni penso en somiar.
He anat a la mar, em puc considerar mariner.
En quedar-me calb, en feia il·lusió tenir una pinta.
No he de fer feina, però m’abelleix demanar-ne.
Si no em faig el pesat, podré viure?
Fa o no fa, sé fins a les dues darreres hores.
De moment, sé on no em voldran rebre.
Els diumenges, em deixen molestar.
He llogat un beneit per a què em lloï.
Diuen que hi ha un demà, però no hi arribo.
Si torno a nàixer, procuraré no perdre’m.
M’agraden molt els diners, només vull monedes petites.
Era tan savi que ja no podia pensar.
Menys flors i més pernil.
Darrerament, em voto a mi.
No et pagaré, he tingut un mal dia.
M’he posat noves dents, et puc mossegar?
Avui, ja he perdut quatre vegades.
He estat a punt d’arribar al futur.
Estic malalt, però em sé distreure.
El sogre té una barca, em vestiré de mariner.
El millor de ser lliure és que et deixen sol.
Vaig anar a les ofertes i quasi em venen.
No li demaneu al vent que faci vacances.
Costa menys sumar hores que encerts.
Si haig diners, quanta felicitat puc comprar?
M’agrada seure al sol, a l’ombra deu ser diferent.
He comprat un far i no li trobo les piles.
Si un dia em poso a escriure, igual no me’n surto.
Si compro un cavall, qui diu que no és un ruc?
Igual acabo de pagès, estic aprenent a perdre.
Procureu menjar sense ganes, no engreixa tant.
Una altra vegada, no demano feina per si de cas.
Li he demanat al caragol que m’esperi.
Amb cinc piles més, podré ser una cuca de llum.
Necessito un cotxe, ja tinc les ganes.
Vaig a festejar, passaré a comprar excuses.
No sé quins bitllets són els meus.
Pensaments divins (LXXXIV)
08 Gener, 2023 11:39
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Conec pocs dimonis que s’atipin de peix.
Estic practicant en ressuscitar, però no me’n surto.
Vull treballar de profeta, és senzill arribar a l’atur.
Necessito un altre paradís sense llibre d’instruccions.
He anat al cel per a passejar pel carrer dels profetes.
Satanàs està disgustat, han arribat tres vegetarians.
Porto hores sense pecar i ja me’n penedeixo.
Com m’avorria a l’infern, faig un curset de calderer.
M’he presentat a un «casting» per a ser sant.
Jesús tornarà quan tots els ases tinguin set orelles.
Déu està intentant posar-se a l’atur.
No sé si pecar o demanar pròrroga.
Déu està enfadat, han nomenat tres sants sense avisar.
El millor dia per a pecar és el dilluns.
Haig el dimoni esparverat, li han dit que tinc «Covid».
He aconseguit la gràcia, però tampoc em miren.
No m’agrada el cel, sempre estan de festa.
Pateixo pel meu dimoni, ha demanat la baixa.
Judes invertirà en companyies elèctriques.
Jesús vol ser pastor, però de bous.
Estic pensant en amonestar a Déu.
Déu vol provar amb homes de tres caps.
Venent entrades del cel, no faré caixa.
Satanàs no el vol, es fa pipí a la caldera.
Set dimonis, confonen: pecats mortals i venials.
Déu va fer l’univers, no vull saber com eren les eines.
Cansat de fer miracles, he deixat de ser sant.
He canviat de dimoni, l’altre no anava per feina.
No puc fer de Baptista, odio mullar-me.
Judes tornarà, ha demanat seixanta monedes.
Seria sant per la paga.
Em reservo l’infern per al gener.
Suposo que, al cel, tots estan satisfets.
Procuraré no seure mai entre dos sants.
Satanàs diu que, si peco més, em regalarà una banya.
Sant Josep vol un tractor per si ha de tornar a Egipte.
A prop de l’infern, et pots confessar.
Visc a la glòria, però guanyo menys.
Les entrades del cel estan de rebaixa.
Estic content avui, encara no m’he penedit.
Peco menys perquè no em sap ni greu.
Estic fent un seminari per a ser déu de barri.
Aprofiteu, han portat calderes noves.
Si no peques més, igual et donen ales.
Quant val un curset d’apòstol «online»?
Algú sap el correu electrònic de Déu?
He demanat un dimoni que puntuï millor els pecats.
No crec que Déu endevini les meves intencions.
No aneu al cel si heu perdut la paciència.
M’han proposat per a sant, on puc comprar el vestit?
No sé si cosirem, però estan perdent el fil.
No crec que, a la glòria, sobren seients.
Jesús havia d’estar casat perquè portava la creu.
Si vaig al cel, quins dies toca cantar?
Pecaré demà, és un dia sense I.V.A.
Vull anar al cel, al departament dels fadrins.
Satanàs vol canviar les portes de l’infern, entra fred.
Déu no sol parlar, ha de ser intel·ligent.
Va ser entrar al cel i demanar hora al psicòleg.
Epitafis (LXXXIII)
08 Gener, 2023 11:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Li he dit a la senyora que no penso canviar les cortines.
Acabo d’arribar i ja m’enyoro.
Suposo que trobaré l’estança llarga.
M’estic acostumant a pensar poc.
Darrerament, ni badallo.
Aprofitaré la cera dels ciris per a depilar-me.
Queda prohibit: Oferir feina!
He anat a demanar el permís d’obres.
Per fi, he deixat de fer-me vell.
Puc escoltar, però no opinar.
No he aconseguit ser el dropo de l’any.
Ara, podré cercar el seny.
He aconseguit oblidar l’enveja.
Vaig malvendre les flors, eren de plàstic.
No em moc per si miren.
Canviaré de matalàs, em fan mal els ossos.
Per fi, he aconseguit el meu pes ideal.
Estic trist, ja no sento el toc de difunts.
Normalment, no penso amb la feina.
Si he d’eixir, vull un paraigua.
Estudiaria per a déu, però són massa crèdits.
Em portaré bé una bona estona.
Es prega, a les visites, tous comentaris.
He aconseguit reduir el neguit.
He trobat la porta del temps.
Procureu no fer un posat seriós.
Ho sento, però us duc avantatge.
De moment, només escolto a prop.
M’han dit que hi ha ofertes de taüts.
Encara estic sorprès.
Han vingut a comprar-me el taüt.
Ja saps que no parlo gaire?
Un moment, que tinc la ràdio engegada.
M’estic acostumant a xerrar sol.
Penso que em denegaran el crèdit.
Un moment, he de rebre els nouvinguts.
Ja et deia que no portessis pressa en venir.
Només donaré la contrasenya als amics.
Per a demà, m’apetiria paella.
Hauré d’eixir, avui, em fan la missa.
Ho sento, no puc obrir a ningú.
Compte, al tercer toc, tanquen els nínxols!
De fet, he vingut perquè la senyora m’ho ha dit.
Vull llogar el nínxol el mes d’agost.
Necessito un gos que no tingui dents.
Es prega als nouvinguts que guardin silenci.
He vingut perquè la feina no em deixava viure.
Estic content, ja no sé on tinc el nord.
Necessito cinc minuts de feina per setmana.
Estic pendent de millorar.
Doneu-me temps i em faré a la idea.
Llogo nínxol amb bon veïnat.
Vull eixir, necessito que em cridin.
No confio amb els veïns.
Si entres, igual et fan quedar.
Darrerament, haig més problemes que solucions.
Procureu no venir sense avisar.
Necessito cames noves i eixir corrent.
Descanso amb pau, però em diverteixo poc.
A resultes de no ser i set poemes més
08 Gener, 2023 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes
A resultes de no ser
A resultes de no ser
com vaig perdent el judici,
he de dir que el sacrifici
em costa més que el plaer.
Al damunt d’un cos mortal,
empaito les hores vanes,
com m’agraden les pensades
quan s’allunyen del meu mal.
Aprenent de no saber,
mestre foll de ma fortuna,
cap camí em sembla pla.
M’hauré venut per un pa,
els dissabtes, per una llauna
de carn guisada de be.
Soc millor?
Com un monstre sense casa,
m’enfilo pels carrerons,
com vaig empaitant moltons
que en corral fan estada.
Com aspiro a tenir
la porta del gran misteri,
espero que no s’esveri
fins a l’hora de dormir.
Captaire del gran tresor,
dessota d’un om, em planyo
perquè m’agrada el menjar.
No haig doblers per a anar
i possiblement m’enganyo
dient-me que soc millor.
Un rajolí de mel
Avançant per un corriol,
trobà una formiga vella,
es queixa del fred i pena
perquè, avui, no fa ni sol.
On resten aquelles tardes
sempiternes de l’estiu,
les preades i el caliu
de les petites feinades?
Que si un rajolí de mel
portant els dies de festa
i la fortuna d’un gra.
La formiga deixa anar
tot un sospir de desfeta
dessota d’un nou estel.
Si la sort ens acompanya
Essent pobre i tafaner
com m’agrada passar hores:
a la plaça, a les envoltes,
a la punta del carrer.
Amb tendències pelegrines,
demanaria eixir
d’aquesta vall de morir
on hi haurà massa enganyifes.
Però, alhora, tot s’hi val
si la sort ens acompanya
tan prompte ens llevem del llit.
Algun vell savi m’ha dit,
d’una manera estranya,
que mai deixi el de dalt.
A la casa dels tres Reis
A la casa dels tres Reis,
he anat a fer comanda:
vull una tenda, una barca
i una pesca de bon peix.
La resta l’he de deixar
als joves i poderosos,
només demano que els ossos
em deixin d’amoïnar.
A la casa dels tres Reis,
hi ha capses de totes mides
de plàstic i de cartró.
També hi ha un somicó
d’algun valent perdonavides
qui, ara, resta enmig d’un bleix.
Parlant amb un arbre vell
Parlant, amb un arbre vell,
de les malalties i nafres,
m’ha dit com som de culpables
i que l’home no ha remei.
Demana per demanar
i s’afarta en ésser tip,
voldria ser el marit
sense haver-se de casar.
Com, de tot, fa un garbuix
avança per la tenebra
esperant trobar un palau.
Us comento que la pau
mai aplega a casa seva
i morirà en un enmig.
Carrer ample
Camino, sol, pel carrer ample
són quarts de nou i haig bon fred,
un núvol passa i es perd,
potser el gran vent és el culpable.
A les afores, hi ha un ramat
amb cent ovelles i un pastor,
com l’acompanya un negre gos
qui, restar al corral, ha demanat.
Mes de desembre, capciós, avança,
vol reclamar que s’acabi l’any
per a encetar-ne un amb més traça.
L’oliva negra diré que es cansa
de suportar el ser al de dalt,
s’haurà fet vella i tot és plany.
En el cafè, la tarda avança
En el cafè, la tarda avança,
cartes llardoses com van volant,
una partida, del tot, ingrata,
uns van perdent, d’altres guanyant.
Quatre pagesos, ben palplantats,
parlen de festa i de doblers,
han de cobrar al cap del mes
segons avancen els principals.
Com la collita ha estat prou bona,
han venut arbres a la ciutat
i guanyaran més que cap any.
Nomé un vell, segut, es plany
i se’n recorda d’anar a plegar
grasses olives tota l’estona.