La festa grassa i set poemes més

22 Gener, 2023 05:31
Publicat per jjroca, Poemes

La festa grassa


A la voreta del foc,

soc a punt d’encetar l’any,

la campana vella es plany,

sembla plorar a cada toc.

El silenci vol entrar a casa

i posar-se a l’envà,

ja més sol no puc estar,

sols m’acompanya una tassa.

El sopar ha estat plaent,

quatre sopes amb un all

i sardina a la brasa.

Per acabar, la festa grassa,

de codonyat, un bon tall

i una copa d’aiguardent.


Farà vent


En aplegar negra nit,

com viatja el pensament,

de segur que va perdent

fins que arriba al gran llit.

Allí, em guanya la son,

la lluita de cada dia,

la desfeta humilia,

vaig pensant en tocar el dos.

És aquest hivern conscient

qui em procura la desfeta

de les bones intencions.

Un poble, de mil presons,

va anunciant, sense pressa,

que, ben prompte, farà vent.


Partir sense sofrir


Com diria que l’hivern

em porta a la festa grassa,

omplo de llet una tassa

on vaig sucant els tortells.

A la voreta del foc,

em poso a fer contalla,

un s’adorm, l’altre badalla,

el tercer diu: No està tot!

Però els somnis són així:

vianants de tota mena

qui ens fan viure complaguts.

Som els homes poc traçuts

per eixir de la condemna

de patir sense sofrir.


La barca dormint a port


La barca dormint a port,

els mariners a la taverna,

és aquest hivern qui crema

els desigs de massa cors.

A la platja, hi ha buidor,

apleguen hores tranquil·les,

totes venen amanides

a descansar sense por.

La barca, dormint a port,

recorda, a les hores baixes,

aquell tendre navegar.

Algun dia, vol plorar

i mentre les angoixes passen

va gronxant fins que té son.


A les pedres del camí


A les pedres del camí,

he trobat poques rialles,

veuen les fulles com passen,

van, cansades, a dormir.

Algun carro s’endevina,

a l’oliva, deu anar,

el seu amo ha d’estar

fent comptes de tota mida.

A les pedres del camí,

els aplegarà el Nadal

i el so de la campana.

Com se sent una nadala,

un flabiol i un tabal,

dolces hores han de venir.


En acabar l’any


És, en acabar l’any,

quan començo a passar comptes,

he manllevat massa hores

en bastir nou averany.

I per què he de glatir

per empreses malfeineres?,

m’agraden les nits senceres

per poder vetllar i dormir.

De negocis, n’hauré fet

uns tres-cents pel capbaix

sense massa benefici.

No em queixo d’aquest vici

perquè estic acostumat

a menjar bé i poquet.


Les maçanes són al tros


Les maçanes són al tros

i el carro que no es mou,

el vell ruc no ha enrenou,

com s’atipa d’un sol mos.

Li he posat dolces garrofes

perquè s’acosta el Nadal,

li deu fer mal un queixal,

les ha deixat quasi totes.

Les maçanes són al tros

i la pomera es queixa

puix diu que vol descansar.

Massa pena no em fa

perquè plora i em deixa

un sentiment poc galdós.


S’acosta el cel


Anuncia en Josafat

que, avui, ha fet salat.

Torna a casa quan fosqueja

per trobar a la Raquel,

ella és un bol de mel,

ben posada en fer feina.

En aplegar al carrer estret,

al de dalt, veu una estrella,

com la fosca es torna bella

posant llum a tot l’indret.

Li comenta a la Raquel

i ella es queda esblaimada,

porta dolçor, a la mirada,

quan veu que s’acosta el cel.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs