Dos poemes esperant la tardor i deu pensaments divins
10 Octubre, 2012 06:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Crida a la porta
Com ploren,
les tomateres,
en un raconet de l'hort,
el pebrot,
fa mala cara,
l'albergínia
diu que es mor.
El pagès
no té ni ganes,
la mestressa
diu que prou,
el setembre
ni vol queixa,
només demana: Tardor!
I el sol
portarà fred,
com tremola l'alturó,
una vaca
farà un prec:
vol que torni
el seu bou.
La tardor
crida a la porta,
d'educada
n'és un tros.
La tardor s'acosta
Quan la plana plena
de joves i nins,
es va quedant buida,
es fonen els crits.
Com les riallades
van a la ciutat,
els joves preats
fugen de les cases.
Amb un trenet vell,
que ni té carbó,
marxa la xicalla,
deixa el poble tou.
Com cerquen el sol
els quatre vellets,
com fan la contalla,
com parlen dels néts:
El meu és mig metge!,
l'altre déu-n'hi-do,
el tercer vol ser-ho:
Capità d'un iot.
Dalt del campanar,
la campana plora,
avui, ni hi ha mort,
la tardor s'acosta.
Pensaments divins
Satanàs ha canviat el menú de síndria per olives sense os.
Déu va fer córrer el conill més que el caçador.
Satanàs ha ordenat classe turística en totes les calderes.
No sé si podré anar a l'infern, Satanàs no vol més escrivents.
El pecat hauria estat deixar-ho al plat.
Va ser un pecat de carn, anava a les palpentes.
Déu ha creat un home nou, però no té pressupost per engegar-lo.
Jesús tornarà a Betlem, vol saludar els tres Reis.
Judes vol fer un màster de mediació.
Aquest cop, Jesús aprendrà fusteria de l'alumini.
Dos poemes de deures i deu pensaments educatius
08 Octubre, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc tan tafaner
Vora de la mar,
dessota dels pins,
els remors són suaus,
el riure escaient,
sóc pobre innocent
farcit de temences
de llargues promeses
que el vent s'endugué.
No vull més palaus
ni em plau dolça lluna
ni menjar una pruna
el mes de gener.
Sóc tan tafaner
com un ruc mig sord,
orellut i fosc
ben voltat de verd.
Segurament, prompte,
rebré la gran dot:
un regne ple d'or,
deures per a fer.
On són els deures?
Llevar-se,
de bon matí,
agafar el seixanta-nou,
menjar poc, tenir mal sou
i plorar sis cops al mes,
caminar,
cap a la casa,
sense ganes d'arribar,
aplegar per demanar
una sopa amb pa ressec.
I dormir,
sense consol,
tot enmig de les tenebres
i pensar: són coses seves:
els dubtes i els tremolors.
I passats,
els seixanta anys,
oblidar on hi ha els deures,
aquestes, les meravelles
de la capsa de la fe.
Pensaments educatius
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.
Dos poemes amb tempesta i deu epitafis
06 Octubre, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Arriba la tempesta
Com calla el vent,
arriba la tempesta,
troba la vall
a punt de fer el sopar,
el poble calla,
hi ha una mà estesa
i revifalla
la dèria del combat.
El vell Montsià,
si pogués, fugiria,
sense cap ordre,
s'endinsaria al mar,
però no pot,
un déu li prohibeix,
s'avergonyeix
i plorarà per tots.
Els vilatans
s'amaguen a la vila,
demanen vida,
són tan covards.
Cansada mar
Cansada mar,
de sobte, agombolada,
no té ni casa
ni somni on dormir,
avui, l'empeny
el vent de mitja tarda,
li creixen ones
que ni volen morir.
Com la tempesta,
pel núvol transportada,
aplega a terres
amb menys gana que fam,
el mariners
ni cercaran la barca,
són massa vells
per sortir i arribar.
La gran tempesta
aplega a cada casa,
les dones ploren,
saben qui vol guanyar.
Epitafis
Han pagat dues misses, però voldria canviar el vi.
Tanqueu bé o em moriré de fred.
Aparteu-vos que perdo el tren.
Es prega abreujar els comentaris.
De segur que no et vols quedar?
Si has d'estar una estona, et trauré una cadira!
Ho sé que no et trobes massa bé!
Si teniu dubtes, entreu tot seguit!
Suposo que saps qui hi ha dintre.
Mamà, tinc por!