Dos poemes esperant la tardor i deu pensaments divins

10 Octubre, 2012 06:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Crida a la porta


Com ploren,

les tomateres,

en un raconet de l'hort,

el pebrot,

fa mala cara,

l'albergínia

diu que es mor.

El pagès

no té ni ganes,

la mestressa

diu que prou,

el setembre

ni vol queixa,

només demana: Tardor!

I el sol

portarà fred,

com tremola l'alturó,

una vaca

farà un prec:

vol que torni

el seu bou.

La tardor

crida a la porta,

d'educada

n'és un tros.


La tardor s'acosta


Quan la plana plena

de joves i nins,

es va quedant buida,

es fonen els crits.

Com les riallades

van a la ciutat,

els joves preats

fugen de les cases.

Amb un trenet vell,

que ni té carbó,

marxa la xicalla,

deixa el poble tou.

Com cerquen el sol

els quatre vellets,

com fan la contalla,

com parlen dels néts:

El meu és mig metge!,

l'altre déu-n'hi-do,

el tercer vol ser-ho:

Capità d'un iot.

Dalt del campanar,

la campana plora,

avui, ni hi ha mort,

la tardor s'acosta.

 

Pensaments divins

 

Satanàs ha canviat el menú de síndria per olives sense os.

Déu va fer córrer el conill més que el caçador.

Satanàs ha ordenat classe turística en totes les calderes.

No sé si podré anar a l'infern, Satanàs no vol més escrivents.

El pecat hauria estat deixar-ho al plat.

Va ser un pecat de carn, anava a les palpentes.

Déu ha creat un home nou, però no té pressupost per engegar-lo.

Jesús tornarà a Betlem, vol saludar els tres Reis.

Judes vol fer un màster de mediació.

Aquest cop, Jesús aprendrà fusteria de l'alumini.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: