Dos poemes amb tempesta i deu epitafis
06 Octubre, 2012 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Arriba la tempesta
Com calla el vent,
arriba la tempesta,
troba la vall
a punt de fer el sopar,
el poble calla,
hi ha una mà estesa
i revifalla
la dèria del combat.
El vell Montsià,
si pogués, fugiria,
sense cap ordre,
s'endinsaria al mar,
però no pot,
un déu li prohibeix,
s'avergonyeix
i plorarà per tots.
Els vilatans
s'amaguen a la vila,
demanen vida,
són tan covards.
Cansada mar
Cansada mar,
de sobte, agombolada,
no té ni casa
ni somni on dormir,
avui, l'empeny
el vent de mitja tarda,
li creixen ones
que ni volen morir.
Com la tempesta,
pel núvol transportada,
aplega a terres
amb menys gana que fam,
el mariners
ni cercaran la barca,
són massa vells
per sortir i arribar.
La gran tempesta
aplega a cada casa,
les dones ploren,
saben qui vol guanyar.
Epitafis
Han pagat dues misses, però voldria canviar el vi.
Tanqueu bé o em moriré de fred.
Aparteu-vos que perdo el tren.
Es prega abreujar els comentaris.
De segur que no et vols quedar?
Si has d'estar una estona, et trauré una cadira!
Ho sé que no et trobes massa bé!
Si teniu dubtes, entreu tot seguit!
Suposo que saps qui hi ha dintre.
Mamà, tinc por!