Dos poemes de deures i deu pensaments educatius
08 Octubre, 2012 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc tan tafaner
Vora de la mar,
dessota dels pins,
els remors són suaus,
el riure escaient,
sóc pobre innocent
farcit de temences
de llargues promeses
que el vent s'endugué.
No vull més palaus
ni em plau dolça lluna
ni menjar una pruna
el mes de gener.
Sóc tan tafaner
com un ruc mig sord,
orellut i fosc
ben voltat de verd.
Segurament, prompte,
rebré la gran dot:
un regne ple d'or,
deures per a fer.
On són els deures?
Llevar-se,
de bon matí,
agafar el seixanta-nou,
menjar poc, tenir mal sou
i plorar sis cops al mes,
caminar,
cap a la casa,
sense ganes d'arribar,
aplegar per demanar
una sopa amb pa ressec.
I dormir,
sense consol,
tot enmig de les tenebres
i pensar: són coses seves:
els dubtes i els tremolors.
I passats,
els seixanta anys,
oblidar on hi ha els deures,
aquestes, les meravelles
de la capsa de la fe.
Pensaments educatius
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.