Dos poemes vora la font i deu epitafis
14 Octubre, 2012 06:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Font plorona
A la font plorona,
ni l'aigua somriu,
és massa la seca,
és jove l'estiu.
No vol primavera
carregar amb plugims,
la vall, tota ofesa,
no té ni caliu.
A la font plorona,
no hi ha ni remor
ni parla l'ovella
del gos del pastor.
Quatre papallones
ni gosen volar,
tan minses les flors,
tan grocs tots els blats.
La vella demana
que ragi la font,
que canti la sínia,
que verdegi l'hort.
A la font plorona,
li manca el gripau,
ha cercat la pau
dintre d'una cova.
Mireu-la
Mireu-la com va,
amb el cànter nou,
camí de la font
en caure la tarda.
Quina meravella
desperta el meu cos
l'incipient amor
de la primavera.
I quin remoreig,
de la vella font,
em crida l'enyor
d'estius de passeig.
Amb els ulls tan verds,
tota porcellana,
la jove proclama:
L'encís és obert!
Com desperto sol
d'aquest somni bell,
m'ha ferit el cor,
m'ha posat deler.
Mireu-la com va,
amb el cànter nou,
camí de la font,
la recordo encara.
Epitafis
Vaig errat o és el meu aniversari.
Vaig perdent les esperances.
Igual ressuscito demà al matí.
Us puc regalar la corbata.
Necessito saber on sóc.
Hauria de revisar el testament.
Sé que et conec!
D'on heu tret aquest taüt?
Invertiu en pompes fúnebres.
Amb les presses, m'he quedat de costat.