Dos poemes esperant la tardor i deu pensaments divins
10 Octubre, 2012 06:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Crida a la porta
Com ploren,
les tomateres,
en un raconet de l'hort,
el pebrot,
fa mala cara,
l'albergínia
diu que es mor.
El pagès
no té ni ganes,
la mestressa
diu que prou,
el setembre
ni vol queixa,
només demana: Tardor!
I el sol
portarà fred,
com tremola l'alturó,
una vaca
farà un prec:
vol que torni
el seu bou.
La tardor
crida a la porta,
d'educada
n'és un tros.
La tardor s'acosta
Quan la plana plena
de joves i nins,
es va quedant buida,
es fonen els crits.
Com les riallades
van a la ciutat,
els joves preats
fugen de les cases.
Amb un trenet vell,
que ni té carbó,
marxa la xicalla,
deixa el poble tou.
Com cerquen el sol
els quatre vellets,
com fan la contalla,
com parlen dels néts:
El meu és mig metge!,
l'altre déu-n'hi-do,
el tercer vol ser-ho:
Capità d'un iot.
Dalt del campanar,
la campana plora,
avui, ni hi ha mort,
la tardor s'acosta.
Pensaments divins
Satanàs ha canviat el menú de síndria per olives sense os.
Déu va fer córrer el conill més que el caçador.
Satanàs ha ordenat classe turística en totes les calderes.
No sé si podré anar a l'infern, Satanàs no vol més escrivents.
El pecat hauria estat deixar-ho al plat.
Va ser un pecat de carn, anava a les palpentes.
Déu ha creat un home nou, però no té pressupost per engegar-lo.
Jesús tornarà a Betlem, vol saludar els tres Reis.
Judes vol fer un màster de mediació.
Aquest cop, Jesús aprendrà fusteria de l'alumini.