Dos poemes vora la font i deu epitafis

14 Octubre, 2012 06:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 


Font plorona


A la font plorona,

ni l'aigua somriu,

és massa la seca,

és jove l'estiu.

No vol primavera

carregar amb plugims,

la vall, tota ofesa,

no té ni caliu.

A la font plorona,

no hi ha ni remor

ni parla l'ovella

del gos del pastor.

Quatre papallones

ni gosen volar,

tan minses les flors,

tan grocs tots els blats.

La vella demana

que ragi la font,

que canti la sínia,

que verdegi l'hort.

A la font plorona,

li manca el gripau,

ha cercat la pau

dintre d'una cova.


Mireu-la


Mireu-la com va,

amb el cànter nou,

camí de la font

en caure la tarda.

Quina meravella

desperta el meu cos

l'incipient amor

de la primavera.

I quin remoreig,

de la vella font,

em crida l'enyor

d'estius de passeig.

Amb els ulls tan verds,

tota porcellana,

la jove proclama:

L'encís és obert!

Com desperto sol

d'aquest somni bell,

m'ha ferit el cor,

m'ha posat deler.

Mireu-la com va,

amb el cànter nou,

camí de la font,

la recordo encara.

 

Epitafis

 

Vaig errat o és el meu aniversari.

Vaig perdent les esperances.

Igual ressuscito demà al matí.

Us puc regalar la corbata.

Necessito saber on sóc.

Hauria de revisar el testament.

Sé que et conec!

D'on heu tret aquest taüt?

Invertiu en pompes fúnebres.

Amb les presses, m'he quedat de costat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: