Dos poemes sense ofici i deu epitafis
31 Agost, 2012 09:46
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Escriptor a les hores baixes
Aprenent de no parlar,
escriptor a les hores baixes,
les paraules de rebaixes,
els diners ni tenen banc.
Començar un altre vers,
avançar a mitja estrofa,
per deixar, enmig la golfa,
un llapis cansat i vell.
Per suar amb bones mans,
desgrano una poesia,
és el desig qui s'enfila,
qui em porta on li plau.
Aprenent de déu petit,
he de guarnir mon calvari,
he d'escriure a diari,
de tant en tant, fer l'oblit.
Esperonar el pensament
amb idees passatgeres,
el trair les cent promeses,
formo part d'aquesta gent.
Manadors
Per enllestir el pensament,
he posat fil a l'agulla,
he començat la despulla
per parlar amb qui no em sent.
Petita munió de lletres
per una estranya raó,
han de trobar l'ocasió
de posar-se ben esteses.
Problemes d'enteniment,
acosten les hores baixes,
els poemes volen caixes
on guarir i dormir bé.
Sense ofici on treballar,
els conceptes s'esbatanen,
ploren, xisclen i demanen:
On heu deixat el pensar?
Manadors, sense fronteres,
carregats de mil diners,
estan trobant la manera:
Que no rumien, ens va bé!
Epitafis
Canvio anell d'or per matalàs de llana.
Oficialment, torno a ser fadrí.
Acabo de pagar l'últim termini del nínxol.
Per una economia sostenible, porteu-vos el taüt.
He mort pel cogombre, em va caure el camió a sobre.
Fa mesos que espero una oferta.
Què vol dir...? Estar tip!
Segurament, ens tornarem a veure.
Si aplegues d'hora, truca
Ja falta menys!