Dos poemes amb foc i deu pensaments educatius

25 Agost, 2012 09:05
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

 

El foc


I puja el foc,

bastint de mans ferotges,

cap a les serres,

dessota del vell cel

i troba infern

sense color de mel

i sent, llunyans,

el plorar dels mediocres.

No puc sentir

el regne de les feres,

les llargues tardes,

volgudes, sota els pins,

només el clam

de pobles i veïns

m'han de portar

al regne d'altres monstres,

no puc glatir,

només em resten ombres.


El vent


Sabeu, el vent

és, de vegades, noble

i porta, alhora,

la força dels amics,

però, avui,

com l'han vestit de fera

i s'enduu el foc

tot envoltat de nit.

Qui sap quan vol

recloure's en paratges

i, a poc a poc,

gronxar branques i naus?,

el vent no ho sap,

es mou com un gegant

i porta, ensems,

les pors enmig les flames,

no li feu cas,

deixeu que parli i calli.

 

Pensaments educatius

 

Tenen tres oportunitats per triar les qualificacions.

Els veig educats, em malparlen d'un en un.

La raó està a vint per un.

Aviso el cent dotze i reparteixo les notes.

El darrer que recordo era la cara de la mare.

Els horaris seran flexibles, tots de plàstic.

Vaig dir: Poseu-vos en el meu lloc!, i m'abraonaren.

Estic convençut que aprenen amb pas segur i pausat.

La lliçó era ocasional, la vaig vendre a baix preu.

Tinc un deute amb els alumnes però no els penso pagar.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs