Dos poemes de més enllà i deu epitafis
15 Agost, 2012 05:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mar enllà
Mar enllà,
on les ones
són pregones
i no volen viatjar,
hi ha una nau
en un castell,
tan vermell,
tant i tant.
Mar enllà,
on els rics,
sense grills,
saben cantar,
posaré,
amb tot l'enyor
voltat d'or,
les grans dèries
de tornar.
Montsià enllà
I no tinc més
que un camp clar,
sense blat,
ple de tenebres
i unes poques:
deu estrelles,
per a moure'm
i viatjar.
En el regne,
Montsià enllà,
els gegants
són prou ferotges,
els vilatans
més que nobles
puix no saben
on rauran
i els amics:
vénen, arriben,
pensen, criden
i se'n van.
Epitafis
La mort va ser natural i sobtada.
Quasi estava fora de perill.
Demà mateix, us tornaré la visita.
Zona lliure d'impostos.
Tampoc n'hi ha per tant!
No puc dir que vaig enfeinat.
Com a molt, porteu una harmònica.
Podem jugar a tocar i parar.
Aquí, mai estan per la feina.
Necessito pasta de dents.