Dos poemes embogits i deu epitafis
07 Agost, 2012 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Són massa anys
Sense pressa
ni lluerna,
obstinat
el vent de dalt,
m'acarona
un pardal
tot guaitant
per la finestra.
Em demana,
ben cofoi,
una fulla
de lletuga,
és la tarda
qui es despulla,
sota el cel
i el roent sol.
Traginer,
no vull parar
d'aquests somnis
melindrosos,
com deleixen
tots els ossos,
noranta,
són massa anys.
Aniria
Allí dalt,
on res es mulla
ni esvellega
el fort vent,
posaria
una fulla,
una ploma,
un secret.
Contaria
cent històries
de bellesa
i de passió,
tornaria
a les escoltes,
al xerrar
del ric, del bo.
Aniria,
tots els dies,
a collir
grans de raïms,
a dormir,
amb les erugues,
a cantar
amb els dofins.
Epitafis
Gana, gana, no en tinc.
Ningú m'ha trobat a faltar?
Estic disposat a oblidar-ho.
Tinc molta son.
A quina hora, puc sortir?
Suposo que em vindran a buscar.
Tanta pressa i, ara, què?
Tot anava bé fins que vaig entrar.
No penso passar dels trenta anys.
Si voleu venir aviat, doneu tres cops.