Dos poemes embogits i deu epitafis

07 Agost, 2012 06:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Són massa anys


Sense pressa

ni lluerna,

obstinat

el vent de dalt,

m'acarona

un pardal

tot guaitant

per la finestra.

Em demana,

ben cofoi,

una fulla

de lletuga,

és la tarda

qui es despulla,

sota el cel

i el roent sol.

Traginer,

no vull parar

d'aquests somnis

melindrosos,

com deleixen

tots els ossos,

noranta,

són massa anys.


Aniria


Allí dalt,

on res es mulla

ni esvellega

el fort vent,

posaria

una fulla,

una ploma,

un secret.

Contaria

cent històries

de bellesa

i de passió,

tornaria

a les escoltes,

al xerrar

del ric, del bo.

Aniria,

tots els dies,

a collir

grans de raïms,

a dormir,

amb les erugues,

a cantar

amb els dofins.

 

Epitafis

 

Gana, gana, no en tinc.

Ningú m'ha trobat a faltar?

Estic disposat a oblidar-ho.

Tinc molta son.

A quina hora, puc sortir?

Suposo que em vindran a buscar.

Tanta pressa i, ara, què?

Tot anava bé fins que vaig entrar.

No penso passar dels trenta anys.

Si voleu venir aviat, doneu tres cops.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs