El patiment
29 Novembre, 2011 08:39
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El patiment:
1) Neix de la vital ignorància.
2) Tria certs cossos per a quedar-se.
3) Viu entre l'obstinació i el compromís.
4) Allarga, obstinadament, les mesures de temps.
5) Accelera el cor i entortolliga l'estómac.
6) Pot créixer fins mesures inabastables.
7) Necessita de la pausa del silenci i de l'oblit.
8) Pot atacar en qualsevol de les hores baixes,
9) Procura trobar casa en cors dolços.
10) Toca el dos quan arriba la gran decepció.
Dos poemes per Betlem i deu pensaments divins
26 Novembre, 2011 06:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nen formós
Corren, per Betlem,
els tres rabadans,
en la clara nit,
dessota l'estrella,
van, de casa en casa,
a tots anunciant:
Ha nascut un Nen,
quina meravella!
El guarden els Pares,
un ruc i una vaca,
en el vell estable,
mireu, hi són tots,
d'allí, som vinguts
i un àngel proclama:
Aneu al pessebre,
trobareu el goig!
És un Nen formós
vingut a la terra
per portar del cel
missatge d'amor,
allí, damunt palla,
comença la treva,
la treva del Déu
que estima el seu món.
Només un estable
Fumerals singloten
en una nit freda,
es tanquen les portes,
comença el sopar.
A Betlem, és fosc,
hi ha massa tenebra
i tothom espera
l'escalfor del plat.
Apleguen, plegats,
la Nova Parella
amb un caire trist
i un burret cansat,
cerquen una cambra,
un sostre amb llitera
perquè aquella Jove
anirà de part.
Només un estable
aixopluc els dóna,
allí, esdevé
un prodigi ver,
ben farcit de llum
d'una nova estrella,
on n'hi havia Dos,
ara, en són Tres.
Pensaments divins
Queda prohibit mossegar els condemnats abans de coure’ls.
L’ infern és com un ordinador sense xarxa.
Sant Pere creia que internet era per pescar a la nit.
Jesús diu que, si torna, vol predicar al Priorat.
Es recomana, als justos, que arribin d’hora al rosari.
Déu creà el món, va tenir un mal dia.
Jesús tornarà quan li passi el refredat.
Judes es pensava que Jesús sabia fer més miracles.
Satanàs li ha dit a Déu que no pot pagar més impostos.
Moisès diu que vol taules de plàstic.
Dos poemes apenats i deu pensaments educatius
23 Novembre, 2011 06:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ni faré pena
Porta pena el pensament,
ha encallat tots els meus somnis,
a la plaça, hi ha dimonis
que amoïnen a la gent.
Pujo i baixo, pel coixí,
empreses sense cap ciència,
em parla, de nou, consciència,
voldria saber de mi.
Els dimonis fan pecats,
calen foc en tots els boscos,
els mortals anem a trossos
sense treure ni posar.
Com parla distreta ment,
de vegades, ni la sento,
com tremola, com va fent,
com esguardo, com em queixo.
Massa son per tot un home
decebut i trasbalsat,
mireu com està el mercat,
com s'enfonsa tot de sobte.
I el son crida i esberla,
camí vaig del sofriment,
deixeu-me anar perdent,
vist de lluny, ni faré pena.
De seguida
Em posaren una tarda,
sense crits, al daltabaix,
em deixaren una manta,
poca roba d'abrigall.
Era un novembre gelat,
d'aquells novembres d'abans,
massa fred en els terrats,
massa fosca en els envans.
I la llar, a mig encendre,
poca llenya per llençar,
massa misèria per vendre,
poca menja per comprar.
Aquells badalls esmortits,
aquella mena de fam,
aquell somiar amb l'aviram,
aquell morir sense crits.
Passejades per un poble,
ple de pols i de carrers,
els benestants fins a tres,
la resta tocats de pobre.
Una vida, prou eixuta,
per gaudir del noble vi,
no pensaré sinó amb mi,
enllestiré de seguida.
Pensaments educatius
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.
Dos poemes morts i deu epitafis
20 Novembre, 2011 17:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Doll de poesia
Hauré de matar un poema,
a poc a poc, tot plorant,
serà una feina important,
agraïda, sense pena.
En un doll de poesia
hem perdut tot interès,
aprendre, aprendre és,
no hi ha res més cada dia.
Mireu com passen corrents,
oprobi i avinentesa,
en el carrer hi ha promesa:
malbaratar el pensament.
Caminant de pedra seca,
garlaires de res per fer,
així anirem pel bé,
amb set pastors per ovella.
El bon Déu a la teulada,
Jesucrist portant la creu,
hem de matar a l'hereu
si volem tenir la casa.
I el poema davalla
pel carrer dels malentesos,
us deixo, de cop, els versos,
avui, hi ha massa canalla.
Necessito
No porto ni pensament,
és la ment qui para casa,
deixem-la per un moment,
apropem-la a la brasa.
Com els avis, més eixuts,
avui, no fan ni contalla,
de sobte, han quedat muts,
esberlats, sense rialla.
Els joves anant de pressa
per camins massa importants,
esberlada la deessa,
és un món fet de gegants.
Haurem desfet harmonia,
les contalles, la besllum,
l'anem matant cada dia,
l'anem guardant amb embuts.
La pobra filosofia
no ha de parar de filar,
si para, no hi ha demà,
si plega, no hi haurà guia.
Necessito, a tota pressa,
un metge i mig pagès,
a la llar un poc de llenya,
en el cor, un xic de fe.
Epitafis
Aquí dintre tinc el secret.
Això no té preu.
Proveu de despertar-me.
Ha estat un plaer.
No us puc donar feina.
No tinc crema protectora.
Us asseguro que hi sóc.
Per fi, m’ha tocat la grossa.
No em prenguéssiu la disfressa.
He tornat a perdre la cartera.
La televisió
18 Novembre, 2011 09:56
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La televisió:
1) És una caixa odiosament entretinguda.
2) Et dirà, exactament, quan comences a existir
3) Porta a la casa tota mena de suplicis.
4) Presideix el menjador dels aprenents de mut.
5) Crea un buit inexpressiu i estèril.
6) Mostra bona relació amb el sofà.
7) Acosta els solitaris als mediàtics.
8) Treballa i endolceix la migdiada.
9) Consola amb la desgràcia d'inconeguts.
10) Dóna suport als comerciants de menjar ràpid.
Dos poemes amb sabates i deu pensaments divins
15 Novembre, 2011 10:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El regne
Cansades de trepitjar,
dies feiners i de festa,
avui, ens toca finestra,
demà, no haurem de viatjar.
Des de dalt de l'alturó,
el carrer sembla més ample,
el quitrà esdevé agre,
el cel pinta més blavós.
Nostre amo, que ens estima,
ha comprat altre parell,
són xineses, poca pell
i xerraires sense mida.
Ens veiem de tard a tard
al moble del rebedor,
capficades, sense nom,
difícils del turmentar.
El regne de les sabates
és així de desvalgut,
anar a terra, ser poruc,
evitar les grans topades.
Vull betum
Li comento a la companya:
Exigeixo bon betum!,
ella riu, fa la patum,
diria que és ben estranya.
Ens van posar a la capsa
un divendres pel matí,
ens va comprar un fadrí,
propietari de sa casa.
Només sortim els diumenges,
de la casa al cafè,
nostre fadrí no té fe,
mai ens porta ni a les festes.
A la companya, li agrada,
anar al poble, fer bon ball,
el fadrí ni vol ni en sap,
només remena la carta.
Tenim quasi dotze anys
i mai ens renta la cara,
com pot viure una sabata
sense frega, sense bany?
Demà, li prego al bon Déu,
tot cercant la solució:
Vull ser a casa d'un senyor!
Vull betum de cap a peus!
Pensaments divins
Moisès ha apuntat el seu germà a un curset de geografia pràctica.
Dalila ha regalat a Samsó xampú per a la caspa.
Jesús tornarà al desert, però vol zones humides.
Déu diu que desitja arreglar els papers de l’ herència.
Satanàs visitarà el bruixot, vol medicines alternatives.
Tres científics van trobar Déu i no el van saludar.
Déu ha declarat la mort: Persona “non grata”
La Parca vol canviar la dalla per terminals elèctrics.
No puc entrar al cel, no tinc la declaració jurada.
Satanàs no veu bé que es porti llaç a la cua.
Dos poemes de carrer i deu pensaments educatius
12 Novembre, 2011 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No atura amor
Amor em du per noves primaveres,
el cor estès, notablement callat,
estic confós, són meves les primeres
paraules noves deixades a l'atzar.
Possiblement, sortint a l'aventura,
he descobert un home qui va amb mi,
no tinc, per cert, desig de la cordura,
sóc un esclat de brètol i botxí.
Però és el cel qui obrirà la porta,
em ve de gust el meu paper d'heroi,
ella m'ha dit: No esperis altra cosa
que la volença, un sentiment de noi!
M'estarà bé anar, tot de bracet,
amb una jove que apunta els seixanta,
vist de prou lluny fins semblo un homenet,
tinc per orgull la pau i la temprança.
No atura amor a l'esbarjo dels somnis,
ni ve a voler paradisos planers,
deixeu-lo anar, ben sol, sense dimonis,
vol aplegar, si pot, al gran carrer.
El teu carrer
I tot s'hi val: la fe i la saviesa,
el prendre part en somnis esguerrats,
amb els teus ulls regalima dolcesa,
una mà estesa, amor sense comiat.
El teu carrer, camí amunt i avall,
ensarronant les portes i finestres,
meitat es clouen, meitat resten obertes,
totes conviden, voldrien prendre part.
Com vaig a peu, emportant una rosa,
la tinc robada del més preat jardí,
ahir dilluns, va ser pel dematí,
el cel s'obrí, la resta feia nosa.
Amor vindrà a donar-me l'empenta,
descobrirà aquest vell cor roent,
he de sentir el xivarri d'un vent
qui vol saber on neix la meravella.
Pensaments educatius
Massa mestres s'amaguen en un despatx.
Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.
És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.
No han entès res, però fan tan bé l'onada!
Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.
El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.
És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.
Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.
El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.
Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.
Dos poemes per dinar i deu epitafis
09 Novembre, 2011 12:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vull fer salat
Una menjada d'enciam
el cos neteja,
la vida engega
camí avall.
L'anar lleuger,
les hores dolces,
aquelles tardes
de no poder.
Com l'amanida
de nou desvetlla,
calla i sesteja,
em dóna vida.
Però l'infern
m'agrada força,
vull una copa
de l'aiguardent.
I un tros de carn,
d'aquella roja,
el món revolta,
perdo la fam.
Un tros d'enciam,
mitja amanida,
el cel em crida,
vull fer salat.
Dinaré de gust
Dinaré de gust
si em plau i convida
una mà amiga,
tres peces de lluç.
I, amb un plateret,
vull els mil cigrons,
bastits de colors,
sense gens de verd.
Una poma grossa,
un tall de meló,
després cafetó
amb la pasta dolça.
I veure el jardí,
olorar les roses,
oblidar les noses
d'un treball mesquí.
Amb una gandula,
vull veure el sembrat,
em plau el bon blat,
la brisa poruga.
I dormir a l'ombra
de la gran figuera,
fent curta l'espera
gaudint del que toca.
Epitafis
Tinc la saleta plena de pols.
Ho sabia, sempre arribes tard.
Tinc present el sermó que em van fer.
La senyora m’està buscant feina.
En acabar de passar el llistat, me’n vaig.
Porteu vi i us deixo insultar.
Un disgust menys i m’escapo.
Encara pago l’enterrament de l’ avi.
Era a punt de sortir-ne.
No us puc donar hora.
Els diners (2)
06 Novembre, 2011 22:10
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Els diners(2):
1) Mai desitgen ser paper mullat.
2) Obren massa portes per quedar-se enlloc.
3) Destrien els homes en interessants i suportables.
4) No saben distingir un savi d'un espavilat.
5) Solen dormir en paradisos fiscals.
6) Somien en ser estimats sense interès.
7) Voldrien saber la seva data de caducitat.
8) Converteixen els homes en déus.
9) No entenen perquè han de viure junts.
10) Sempre retarden el darrer viatge.
Dos poemes enamorats i deu pensaments divins
03 Novembre, 2011 13:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ai,
amor
Ai, amor, necessito encara
minsos paisatges plens de tardor,
allí, quedaré, perduda la gana,
mentre fugiràs darrere del sol.
Qui restarà amb mi, deixada la sort,
per tal de lliurar-me paraules tan dolces?,
com parlen de tu: els dies, les hores
amables i antigues posades al foc.
On desaré: l'espasa, el cavall,
aquell escuder ple de desgavell?
On morirà: la dèria de ser
el més venturer dels nobles gegants?
Ai, amor, són tèbies penyores
farcides de goig que s'emporta el vent,
deixa'm el guarir d'aquest pensament
car sempre ha volgut tenir-te a soles.
Avui, volarem, enmig de mil versos,
amb un caire tou, cercarem indrets,
he de conquerir, per a tu, un castell
en foragitar els grans malentesos.
Deixa'm tou coixí on posar el cap,
voldria sentir el teu cor glatir,
no ploris ja més, no vull despertar,
aprendré, de cop, com em vaig morint
Aquell desig
Cada cop que l'endevino,
a migdia, pel carrer,
sento el frec del desesper,
m'alenteixo i acoquino.
Quan recorre el teu cistell
la vorera de les hores,
voldria trobar-lo a soles
per guarir-me dintre d'ell.
El teu deure de trescar,
amb deler, cercant botiga,
he de dir-ho: Tant m'obliga
que oblido el meu anar!
Aquelles paraules dolces
que gosa emportar-me el vent
com emplenen pensament,
com les dèries vénen totes.
Per dibuixar el teu somrís
no calen massa gargots,
tinc ullets de somiador,
un cor gran ple de desig.
I quan, de sobte, t'allunyes,
altre cop, carrer amunt,
sento la ràbia, l'ensurt,
aquell desig fet engrunes.
Pensaments divins
Satanàs augmentarà el pressupost de l’escola d’art dramàtic.
Déu subvencionarà apartaments de trenta metres cúbics.
Satanàs vol denunciar Déu per competència deslleial.
Queda prohibit fumar dintre la caldera.
Cada tres miracles es demana temps de reflexió.
No es podrà pecar per encàrrec.
El judici final queda ajornat “sine die”
Es busca pecador per la zona blava.
Isaac evita anar d’excursió amb el seu pare.