Dos poemes apenats i deu pensaments educatius
23 Novembre, 2011 06:41
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ni faré pena
Porta pena el pensament,
ha encallat tots els meus somnis,
a la plaça, hi ha dimonis
que amoïnen a la gent.
Pujo i baixo, pel coixí,
empreses sense cap ciència,
em parla, de nou, consciència,
voldria saber de mi.
Els dimonis fan pecats,
calen foc en tots els boscos,
els mortals anem a trossos
sense treure ni posar.
Com parla distreta ment,
de vegades, ni la sento,
com tremola, com va fent,
com esguardo, com em queixo.
Massa son per tot un home
decebut i trasbalsat,
mireu com està el mercat,
com s'enfonsa tot de sobte.
I el son crida i esberla,
camí vaig del sofriment,
deixeu-me anar perdent,
vist de lluny, ni faré pena.
De seguida
Em posaren una tarda,
sense crits, al daltabaix,
em deixaren una manta,
poca roba d'abrigall.
Era un novembre gelat,
d'aquells novembres d'abans,
massa fred en els terrats,
massa fosca en els envans.
I la llar, a mig encendre,
poca llenya per llençar,
massa misèria per vendre,
poca menja per comprar.
Aquells badalls esmortits,
aquella mena de fam,
aquell somiar amb l'aviram,
aquell morir sense crits.
Passejades per un poble,
ple de pols i de carrers,
els benestants fins a tres,
la resta tocats de pobre.
Una vida, prou eixuta,
per gaudir del noble vi,
no pensaré sinó amb mi,
enllestiré de seguida.
Pensaments educatius
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.