Dos poemes amb sabates i deu pensaments divins

15 Novembre, 2011 10:35
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El regne


Cansades de trepitjar,

dies feiners i de festa,

avui, ens toca finestra,

demà, no haurem de viatjar.

Des de dalt de l'alturó,

el carrer sembla més ample,

el quitrà esdevé agre,

el cel pinta més blavós.

Nostre amo, que ens estima,

ha comprat altre parell,

són xineses, poca pell

i xerraires sense mida.

Ens veiem de tard a tard

al moble del rebedor,

capficades, sense nom,

difícils del turmentar.

El regne de les sabates

és així de desvalgut,

anar a terra, ser poruc,

evitar les grans topades.


Vull betum


Li comento a la companya:

Exigeixo bon betum!,

ella riu, fa la patum,

diria que és ben estranya.

Ens van posar a la capsa

un divendres pel matí,

ens va comprar un fadrí,

propietari de sa casa.

Només sortim els diumenges,

de la casa al cafè,

nostre fadrí no té fe,

mai ens porta ni a les festes.

A la companya, li agrada,

anar al poble, fer bon ball,

el fadrí ni vol ni en sap,

només remena la carta.

Tenim quasi dotze anys

i mai ens renta la cara,

com pot viure una sabata

sense frega, sense bany?

Demà, li prego al bon Déu,

tot cercant la solució:

Vull ser a casa d'un senyor!

Vull betum de cap a peus!

 

Pensaments divins

 

Moisès ha apuntat el seu germà a un curset de geografia pràctica.

Dalila ha regalat a Samsó xampú per a la caspa.

Jesús tornarà al desert, però vol zones humides.

Déu diu que desitja arreglar els papers de l’ herència.

Satanàs visitarà el bruixot, vol medicines alternatives.

Tres científics van trobar Déu i no el van saludar.

Déu ha declarat la mort: Persona “non grata”

La Parca vol canviar la dalla per terminals elèctrics.

No puc entrar al cel, no tinc la declaració jurada.

Satanàs no veu bé que es porti llaç a la cua. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs