Dos poemes morts i deu epitafis
20 Novembre, 2011 17:13
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Doll de poesia
Hauré de matar un poema,
a poc a poc, tot plorant,
serà una feina important,
agraïda, sense pena.
En un doll de poesia
hem perdut tot interès,
aprendre, aprendre és,
no hi ha res més cada dia.
Mireu com passen corrents,
oprobi i avinentesa,
en el carrer hi ha promesa:
malbaratar el pensament.
Caminant de pedra seca,
garlaires de res per fer,
així anirem pel bé,
amb set pastors per ovella.
El bon Déu a la teulada,
Jesucrist portant la creu,
hem de matar a l'hereu
si volem tenir la casa.
I el poema davalla
pel carrer dels malentesos,
us deixo, de cop, els versos,
avui, hi ha massa canalla.
Necessito
No porto ni pensament,
és la ment qui para casa,
deixem-la per un moment,
apropem-la a la brasa.
Com els avis, més eixuts,
avui, no fan ni contalla,
de sobte, han quedat muts,
esberlats, sense rialla.
Els joves anant de pressa
per camins massa importants,
esberlada la deessa,
és un món fet de gegants.
Haurem desfet harmonia,
les contalles, la besllum,
l'anem matant cada dia,
l'anem guardant amb embuts.
La pobra filosofia
no ha de parar de filar,
si para, no hi ha demà,
si plega, no hi haurà guia.
Necessito, a tota pressa,
un metge i mig pagès,
a la llar un poc de llenya,
en el cor, un xic de fe.
Epitafis
Aquí dintre tinc el secret.
Això no té preu.
Proveu de despertar-me.
Ha estat un plaer.
No us puc donar feina.
No tinc crema protectora.
Us asseguro que hi sóc.
Per fi, m’ha tocat la grossa.
No em prenguéssiu la disfressa.
He tornat a perdre la cartera.