Dos poemes morts i deu epitafis

20 Novembre, 2011 17:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Doll de poesia


Hauré de matar un poema,

a poc a poc, tot plorant,

serà una feina important,

agraïda, sense pena.

En un doll de poesia

hem perdut tot interès,

aprendre, aprendre és,

no hi ha res més cada dia.

Mireu com passen corrents,

oprobi i avinentesa,

en el carrer hi ha promesa:

malbaratar el pensament.

Caminant de pedra seca,

garlaires de res per fer,

així anirem pel bé,

amb set pastors per ovella.

El bon Déu a la teulada,

Jesucrist portant la creu,

hem de matar a l'hereu

si volem tenir la casa.

I el poema davalla

pel carrer dels malentesos,

us deixo, de cop, els versos,

avui, hi ha massa canalla.


Necessito


No porto ni pensament,

és la ment qui para casa,

deixem-la per un moment,

apropem-la a la brasa.

Com els avis, més eixuts,

avui, no fan ni contalla,

de sobte, han quedat muts,

esberlats, sense rialla.

Els joves anant de pressa

per camins massa importants,

esberlada la deessa,

és un món fet de gegants.

Haurem desfet harmonia,

les contalles, la besllum,

l'anem matant cada dia,

l'anem guardant amb embuts.

La pobra filosofia

no ha de parar de filar,

si para, no hi ha demà,

si plega, no hi haurà guia.

Necessito, a tota pressa,

un metge i mig pagès,

a la llar un poc de llenya,

en el cor, un xic de fe.

 

Epitafis

 

Aquí dintre tinc el secret.

Això no té preu.

Proveu de despertar-me.

Ha estat un plaer.

No us puc donar feina.

No tinc crema protectora.

Us asseguro que hi sóc.

Per fi, m’ha tocat la grossa.

No em prenguéssiu la disfressa.

He tornat a perdre la cartera.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs