Dos poemes amb porcs i deu epitafis

21 Juliol, 2011 09:48
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


En el cel


De més noble no n'hi ha,

viu tot el dia a la cort,

el farciran en ser mort,

ha de malviure amb la sal.

El trobareu ben penjat

presidint el gran rebost,

encongit, pelat amb foc,

ben a punt per ser menjat.

Però l'occit és així,

per a tots hi haurà aquest punt,

d'aquest món, veieu, se'n surt

morint dret o amb tou coixí.

En el cel dels porcs daurats,

no hi ha pressa ni enrenou,

cada jorn un sac de nous,

d'avellanes o de glans.

A la terra, sacrifici,

a tots caldrà treure el suc,

però al cel no hi ha ningú

que no tingui sinó vici.


Viure a la cort


De fet, viure a la cort,

no és cap cosa ni m'agrada,

la trobo com a una casa,

amb cambra i amb menjador.

Arriba el príncep blau,

amb escuradents al llavi,

amb una gorra de savi,

mig ferotge i tot cridant.

Ens tracta de gords i bruts,

d'imbècils i de marrans,

és un goig sentir el seu cant

tan innoble, tan eixut.

Diuen que aquestes vacances

duraran uns quatre mesos,

a la cort, tots som promesos,

haurem de trobar les Parques.

Viure a la cort ni m'agrada,

prefereixo viure al mas,

esperar el fer-me gras,

saltironar per la plana.

Menjar quatre caragols,

anar fent la botifarra,

els pernils, la cansalada,

tenir glans i quatre cols.

 

Epitafis

 

Agrairia que us poséssiu en fila.

He sortit a comprar flors.

Parleu amb la senyora.

Sembla que agafo cos.

En un no res, sóc aquí.

Tinc ofertes de la funerària.

És un no parar.

Les peticions amb Din-A4 i per una cara.

Voteu-me per a mort del mes.

Tornaré si passa la mandra.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs