Dos poemes amb porcs i deu epitafis
21 Juliol, 2011 09:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En el cel
De més noble no n'hi ha,
viu tot el dia a la cort,
el farciran en ser mort,
ha de malviure amb la sal.
El trobareu ben penjat
presidint el gran rebost,
encongit, pelat amb foc,
ben a punt per ser menjat.
Però l'occit és així,
per a tots hi haurà aquest punt,
d'aquest món, veieu, se'n surt
morint dret o amb tou coixí.
En el cel dels porcs daurats,
no hi ha pressa ni enrenou,
cada jorn un sac de nous,
d'avellanes o de glans.
A la terra, sacrifici,
a tots caldrà treure el suc,
però al cel no hi ha ningú
que no tingui sinó vici.
Viure a la cort
De fet, viure a la cort,
no és cap cosa ni m'agrada,
la trobo com a una casa,
amb cambra i amb menjador.
Arriba el príncep blau,
amb escuradents al llavi,
amb una gorra de savi,
mig ferotge i tot cridant.
Ens tracta de gords i bruts,
d'imbècils i de marrans,
és un goig sentir el seu cant
tan innoble, tan eixut.
Diuen que aquestes vacances
duraran uns quatre mesos,
a la cort, tots som promesos,
haurem de trobar les Parques.
Viure a la cort ni m'agrada,
prefereixo viure al mas,
esperar el fer-me gras,
saltironar per la plana.
Menjar quatre caragols,
anar fent la botifarra,
els pernils, la cansalada,
tenir glans i quatre cols.
Epitafis
Agrairia que us poséssiu en fila.
He sortit a comprar flors.
Parleu amb la senyora.
Sembla que agafo cos.
En un no res, sóc aquí.
Tinc ofertes de la funerària.
És un no parar.
Les peticions amb Din-A4 i per una cara.
Voteu-me per a mort del mes.
Tornaré si passa la mandra.