Dos poemes amb pardals i deu pensaments divins
16 Juliol, 2011 07:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com tothom
Entre teules, tot piulant,
com passen dies espessos,
com enyoro aquells pagesos,
cansats de saber-ne tant.
El daurat color del blat,
la frescor de la rosella,
aquella suau cantarella,
aquell capvespre sagnant.
I després, el vell mestral,
gronxant brancades i portes,
els cuquets de cases nobles,
aquell tornar al daltabaix.
Avui, cruspeixo cirera
vestit de son i paor,
dessota d'un cel traïdor,
veig volar qui cerca menja.
Pardalot de mala mena,
no ploro més a la font,
sols albiro, com tothom,
un avenir de tenebra.
Pardal esllanguit
A la casa del pagès,
no he trobat obert el sac,
ni menges que no són carn,
ni golfes on passar el fred.
Ni palla per a fer el niu,
ni l'escalfor de la llar,
ni terres per on anar,
tot cercant el gra i caliu.
En el redós de la plaça,
no hi ha velles assegudes
ni singloten, mentre juguen,
les joves a parar casa.
En els balcons, ni hi ha núvies
ni a les finestres somrís,
on rau aquest paradís?,
on han restat tots els riures?
On rauen aquells pagesos,
cansats de somiar al cafè?
El blat ni daura ni és verd,
només tenim malendreços.
I com pardal, esllanguit,
només cerco ma fortuna,
em planyo sota la lluna,
mai trobaré el meu camí.
Pensaments divins
Déu proposa misses cantades i, a poder ser, entenedores.
Satanàs vol fondre campanes per fer forques.
Déu investigarà les construccions del paradís.
Estan descontaminant tres àngels que van entrar en zona nuclear.
Satanàs obliga a portar casc als diables banyuts.
Déu és prou jove, no és estrany que no sigui mai a casa.
La temporada serà baixa, només hi ha dos pecats nous.
Jesús diu: Posats a triar, vull grapes!
Judes es va penjar, mai havia vist tants diners.
Un dimoni miop està temptant una foto de la campanya electoral.