Dos poemes de gos caçador i deu epitafis
10 Juliol, 2011 09:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Nova vida
Comença la trista història
a la vora d'una font,
quan el bon amo es mor,
tot de sobte, buit de glòria.
Ell em portava al tros
per a collir les cireres,
li apropava les cistelles,
regalava el millor mos.
La senyora no vol ca,
li porta els mals records,
obsequiat a un caçador,
em segresten ben lligat.
Enceto la nova vida
a dintre de la gossera,
una gossa bruna, vella,
va i mossega de seguida.
L'estiu va ser ben curt,
la menja fou molt dolenta,
pollastres sense neteja,
em donaren ràbia i cucs.
El primer dia de caça
va ser fet per oblidar,
el conill el vaig trobar,
reconec la mala traça.
L'havia de fer saltar,
empaitar i mossegar-lo,
al nou amo, obsequiar-lo
i gaudir en acabar.
Tot va ser un petit desastre,
el caçador s'empipà
i tot d'una disparà:
Aquest gos és un sapastre!
Només lladro
La claror del nou jorn
va sorgir ben lluny de casa,
s'havia acabat la caça,
la gossera amb menjador.
Gaudia de tot el camp,
de la vall i de la serra,
sense ordre ni neteja,
sols patia pel menjar.
Vaig descobrir la cultura
d'endrapar el món més verd,
quatre mossos, em van fer
cavaller de gran figura.
Força ossos, massa pell,
la llengua tocant a terra,
un pastor va i m'arreplega
quan ho tenia tot fet.
Va portar-me a la cabana,
amb més ombres que embalum,
ell portava un difunt,
la vida m'abandonava.
Després de quatre setmanes,
bon formatge i força llet,
veig tibar la meva pell,
fins hi dono quatre passes.
Ara, parlo amb les ovelles,
les empaito i arrenglero,
només lladro, mai mossego
i suporto les esquelles.
Epitafis
Busco ànima en pena sense perjudicis.
Avui, tampoc parlaré.
Passeu-ho bé!
Us estic observant.
Tinc problemes d’esfínters.
Estic canviant d’estat.
Es prega no deixar publicitat.
Senyor lladre, heu fet tard!
Podeu agafar el xampú.
No tinc clar el meu futur.