Dos poemes de gran vent i deu pensaments divins

23 Febrer, 2011 16:38
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Avança

 

Avui, crida el vent mestral

assolant tota la plana,

una prega s’encomana:

Deixa’ns viure vendaval!

És el déu qui es torna boig

sempre porta massa pressa,

esbatana la finestra

ni atura, diu que no pot.

Topeta grans i petits,

estripa l’alta senyera,

avança i tot ho trenca

per salvar altres amics.

Acluco els ulls i confio:

serà breu el seu passar,

és millor deixar-lo anar,

demà, ni sabrà que el crido.

 

El fruit

 

Mireu com balla el garrofer,

mireu com gronxa vella olivera,

no tenen ganes de fer conversa,

ara, no poden, els crida el vent.

Un vent golut, massa sapastre

per sentir el frec del pas pausat,

trenca una branca, fuig esverat

per córrer més, complir el seu tracte.

Cercant el buit, l’aire que envola

el desig ple de ser amatent,

desprès raurà, dóna a la gent

el sentiment: el fruit de l’obra.

 

Pensaments divins

 

Es demana al personal de terra que passi per recepció.

Satanàs ha pujat al cel per concretar el dia del Judici.

Satanàs té molta pena, dos dimonis s’han fet bons.

Déu repassava els manaments i ha notat que en falten.

Déu és el meu Pare, crec que es va separar.

He anat a l’infern amb l’àngel de la guarda.

He fet la traveta a un dimoni, però sense mala intenció.

Per anar al cel, quin autobús he d’agafar?

Tinc pocs pecats, però me’ls estimo.

Satanàs diu que el seu cos és un pebrot. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs