Dos poemes interessats i deu epitafis

12 Febrer, 2009 15:43
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Hem après?

 

Hem après, potser,

que la lluerna vola,

el riu ressec gemega

o quan la dona plora?

Tot i així, què hem sabut?,

si tot l'entorn és boirina,

uns es cansen per fer obra,

quan comença, esdevé runa.

Som vells fruits: es recullen

i s'escampen per la terra,

ara serem segadors,

però abans estàvem herba.

Si avancem un xic encara,

allunyem el sofriment,

es precisa qui colpegi,

un qui rep, necessitem.

Aprenem avui i ara:

Trepitjar, trepitjar fort;

creure, per sempre amb la sort,

engegar costum i fada.

S'ha de pecar de valent,

innocentment penedir-se,

per sortir-se'n de l'infern,

per donar pau i proïsme.

Emmalaltir de bon grat,

produint, puix és civisme,

no deixar suor perduda

sense obtenir benefici. 

 

La noia

 

I la noia, que s'allunya,

ara és bruna, ara és rossa

i, encara que grassoneta, com s'afina

en els ulls del seu voler.

Duu una brusa de batista,

una falda acampanada,

un neguit a la mirada,

el remuc que fa un xisclet.

Ara passa, tota sola,

carrer avant, per la murada,

trontollant per la vorera

perquè cerca el seu promès.

Sóc finestra tafanera

que, ben sola, passa el temps,

en sentir-la, com trascola,

com l'envejo, em corprenc. 

 

Epitafis

 

Entreu amb el carnet a la boca.

Zona desidiosa.

Descansi amb pau: Je, je!

He decidit no ser-hi.

No patiu, ja m'estic acostumant.

Només penso amb els teus ossets.

Estic completament d'acord amb tu.

Si vols, no discutirem més!

He anat a explicar-li al metge. 

Senyor jutge: Sóc aquí contra la meva voluntat! 

 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs