Dos poemes de tarda i deu pensaments divins
17 Febrer, 2009 11:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sóc la darrera tarda
Sóc la darrera tarda
que viurà amb tu,
els ulls els tinc de ràbia,
com sec vençut.
He anat tota la vida
per viaranys,
he aplegat encara
sense fer tard.
Tu has eixit valent
cap al migdia,
ara, ets trobes sol
sense cap guia.
Ha passat, al teu pas,
la jovenesa
i, trobant-te eixerit,
ha anat de pressa.
Et trobes al camí
on fa baixada,
la llum ja no t'espera,
fas mala cara.
Els amics han fugit
cap a ponent
i tu restes aquí
de cara al vent.
Sóc la darrera tarda
que viurà amb tu,
el missatger s'atansa,
acluca els ulls.
Passa la tarda
Passa la tarda callada
i bufa ja el ventijol,
la velleta seu a casa,
la fadrina cerca el sol.
Entre penes, calç, fatigues,
vaig passant pels carrerons,
per ells passa qui m'oblida,
per ells ve la poca sort.
He estat part d'aquestes hores
que ens porten per l'encís,
els rics compten les mesades
i nosaltres els sospirs.
La porta gruny de vegades,
la finestra fa un xerric
i les dones miren, preguen,
que tot s'acabi avenint.
Els homes, que cafetegen,
s'enfilen a dalt del cim,
com s'estavellen quan cauen
i no queda res per dir.
Pensaments divins
Es recomana morir-se al vespre, estem de vacances.
Si no porteu guia espiritual, és millor que restéssiu a casa.
Noia pecadora precisa àngel comprensiu.
Comencem el rosari, la gràcia ha trobat un embús.
Déu no aprendrà a ballar, mai troba parella.
Satanàs deu dormir, he trobat les banyes a la tauleta de nit.
Déu es troba bé, ha completat el psicoanàlisi.
Estic provant d'anar al cel sense fer massa soroll.
Els rics no poden anar al cel, haurien de millorar els hotels.
La Verge no sap que es portarà aquesta Quaresma.