Dos poemes acompanyats i deu pensaments educatius
05 Febrer, 2009 19:28
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella
Ella és amb mi, potser,
perquè la mar és feixuga,
perquè li plau el saber
que sóc jo el qui remuga.
Ella és amb mi, potser,
perquè li escau el que penso,
perquè jo sóc el deler,
ella és la pausa i la sento.
Ella és amb mi, potser,
perquè se sent molt marona
i sota un cos de muller
sent l'amor com l'abraona.
Ella és amb mi, potser,
perquè li plau i li agrada
retornar-me en un guerrer
i, en mirar-la, conquistar-la.
Ella és amb mi, potser,
perquè també surt el sol
i fa fruitar, el seu poder,
tot el que banya i adorm.
Ella és amb mi, potser,
perquè estima i tant si val
que jo sigui un mentider,
un captaire o un sidral.
Ella és amb mi, potser,
perquè li sobra l'amor
i, encara que sóc dolent,
ella ho sap, ho fa de cor.
Ella és amb mi, potser,
perquè des de dalt ho mana
Aquell que tot ho repara,
ens coneix, sap el perquè.
El silenci
El silenci, que m'has dit,
m' omple de joia i orgull,
és un repte de l'estima,
ara em deixa dir: Et vull!
Poques coses tinc a mida
com per fer-te el meu redós,
m'ofereixo com l'engruna
que t'envolta tot el cos.
Si el teu cos és el silenci,
el silenci és paradís,
el qui guarda les paraules,
és a punt de compromís.
No em diguis, amor, encara
el camí per on anar,
ara dormo vora teu
i la pausa em fa somiar.
Pensaments educatius
Aproveu el suficient per no fer saltar butllofes.
Ells, més endavant, us han de fer la vida suportable.
És posar temps i ensenyareu pares i fills.
Un té l'esperança d'anar un dia a l'escola i no penedir-se.
La feina ha de portar la pau, no la riquesa.
No patiu si la vostra saviesa encara no pot sortir del receptacle.
Fet i fet, ara només escolten els rucs.
Enganyeu-los, dieu-los que: potser demà, no hi sereu.
Déu va posar el món, no crec que pensés en éssers intel·ligents.
La saviesa és un vaixell que no precisa timoner.