Els dilluns fa mal llaurar
13 Desembre, 2023 18:48
Publicat per jjroca,
Poemes
Els dilluns fa mal llaurar
Em comenta l’amic ruc
que és a prop de la desfeta,
massa temps que no ha festa
i com viu entre vençuts.
Els dilluns fa mal llaurar
perquè el terra és ben sec;
els dimarts no pot anar
perquè troba massa verd.
Em comenta l’amic ruc
que aniria a la fira
per si troba una somera.
Com la vida és poc planera
es conforma en saber quina
de les empreses se’n surt.
Sota una fulla de col
És la llei de la Natura
qui el vent ens procura
per a veure si fem net.
Nostre cos és satisfet
si el bon aire ha la cura
de venir dolç a l’indret.
Algun savi havia de dir
que, posats en eixa empresa,
hem de gaudir de la festa
de viure sense glatir.
I nosaltres, sota el sol,
esbrinant el gran misteri,
he trobat tot l’encanteri
sota una fulla de col.
Ve l’hora forta
Ensenyances de pagès:
collir poc i guanyar res!
Són aquells, els benestants,
qui asseguts al cafè
van trobant fama i poder
amb negocis importants.
I nosaltres, cap al tros
al darrere de la mula,
treballant en cadascuna
de les ganes de fer un mos.
Però ve l’hora forta
i la vida ens ha deixat;
amb el poc que hem guanyat,
ni pregaran una estona.
La resta no la sé
I, de fet, me n’aniré
un bon matí de l’hivern.
Poca feina en aquell dia
on pocs seran convidats;
el viatge ha començat,
haig la joia amanida.
El camí ha de ser curt,
no vull plors ni rialles
puix hauré pesat el son.
Els enemics ja no hi són,
han de ser en altres bandes
pressuposant mon rebuig.
Com la resta no la sé
algun dia ho contaré.
Nova setmana
El temps galdós i parca la misèria,
són aquells anys de joia i de bonior,
noves poncelles s’apunten a la festa
de blancs vestits i tebis cors.
He de gaudir: mati, tarda i nit
d’aquells nous llums que ben arreu escampen
aquelles ombres de pobres esperits
que, algun cop, ens turmentaven.
Passats els anys, viatjo a l’oblit;
tot el meu cos és una força vana
qui s’estavella quan apleguen els fums.
Nova setmana em deixa, al dilluns,
estabornit, vestit de porcellana,
atén i murri prou lluny del bon amic.
Fer l’estada
Com vull entrar
a la cova pregona
on s’esperona
el dolç dubtar.
Sense servents,
no soc home cabdal,
em sap prou mal
perdre amb els vents.
Altra vegada,
vull ser inconscient
i guanyar prompte.
Poseu-me un sostre
ben complaent
on fer l’estada.
No plora encara
Al pessebre, el dolç Minyó
com demana primavera,
la seva Mare la prega
per si escolta el noble Sol.
Sant Josep canvia la palla,
posa llana de moltó;
com la nit ja es prepara,
cal guarir-se vora el foc.
Poc Betlem haurà la festa
perquè tenen massa pors
i es tanquen a la casa.
El Minyó no plora encara,
mentre resta l’escalfor
de dos troncs de llenya seca.
El perdre no m’agrada
Una plata amb deu pastissos
per a quatre comensals,
que no manqui un tros de pa
per si venen compromisos.
Mal menjats i ben beguts,
han d’encetar nova festa;
els guaito de la finestra
i trobo que estan eixuts.
Abans de missa del gall,
ha d’arribar el remolí
que venia amb la ventada.
Com el perdre no m’agrada,
he ensarronat a no sé qui
amb un bon terrabastall.