Entre una i altra copa i set poemes més
07 Desembre, 2023 18:34
Publicat per jjroca,
Poemes
Entre una i altra copa
Vaig perdent la poca fe
entre una i altra copa,
de segur que soc tanoca
amb el poc que hauré de fer.
En el paper de fredolic,
a l’hivern, com m’acomiado
de la figuera de nostramo
perquè fa de poc abric.
Com m’agrada somiar tant
ni per les nits em desvetllo
per tal de no perdre el son.
Vaig deixant que passi el món;
no treballar per si penso
i em deslliuro d’ésser gran.
Ni li cal matinar
Ha contat el meu amic
qui ens guanya per orelles
que ha son a les parpelles
i es passeja per l’oblit.
En el temps de les olives,
ni li cal el matinar;
el vell carro ha d’estirar
quasi la meitat dels dies.
Les olives, al cabàs,
una a una van entrant
sense esperar altre dia.
Han deixat a la família
a dalt la branca penjant
mentre m’apropo al mas.
A la missa de les vuit
A la missa de les vuit,
gairebé està tot buit.
Les senyores s’han fet velles,
al carrer com guanya el fred;
ja no es lleven a les set
per a mirar les estrelles.
A la missa de les vuit,
no apleguen ni els pecats
puix tots estan a la festa.
Com la por porta promesa,
estalvien els disbarats
de traginar els mals fruits.
I la missa com traspassa
i, després, tornen a casa.
Si podeu saber
Si podeu saber
on l’amor convida
a encetar una vida
de joia i plaer.
Parlem amb els cucs
de tots els colors,
als muts, de les pors
de no fruitar més.
El seny endrapeu
quan fuig per camins
esquerps i grimpaires.
Feu sentir com l’aire
ha fet moure els pins
oferint-los neu.
Els dos anem a la grenya
A resoltes de no ser
pren camí i espardenya,
els dos anem a la grenya,
són les coses del voler.
Aprenent a ser feliç
vaig pujar fins a la lluna,
volia trobar una engruna
de fruita del paradís.
Ella és maca i tant s’hi val
que l’estimi de valent
cada cop que enceto el dia.
Ben sovint, com humilia
perquè diu que soc prudent
i mai em veurà al de dalt.
Pensa que ja és gran
La finestra del meu pis
em convida a estar despert,
veig com passa un homenet
qui sol tornar a la nit.
La finestra del meu pis
s’ha fet una mica vella;
a poc a poc, la parpella
va perdent tot el neguit.
A la casa del davant
una mossa xerroteja
i s’enfila pel poc seny.
La seva mare la reny
i, de sobte, es torna ofesa
perquè pensa que ja és gran.
Amic del coixí
Quan del llit el son
prompte em foragita,
sento com claudica
tota la raó.
Em llevo cansat
amb històries vanes,
són massa muntanyes
que no he trepitjat.
Quan el llit comenta
que vol un descans,
penso com abans
anàvem de festa.
El llit és així:
Amic del coixí!
Poca festa
La més negra de les sorts
és viure voltat de porcs.
Bé sabeu que hem de morir
i que la vida és feixuga,
un dia esperem la muda
a la vora del camí.
Els camins de la dissort,
ben sovint, porten enlloc.
La més negra de les sorts
s’emmiralla en el pou
del saber i dels desitjos.
Poca festa, menys anissos
i quan la fresca es mou
demanem ser dintre el foc.