Amics de la tenebra i set poemes més
28 Desembre, 2023 09:46
Publicat per jjroca,
Poemes
Amics de la tenebra
Amics de la tenebra
no estic per a somiar,
la vida em va deixar
per descansar una treva.
És molt sorrut el cos
i, sovint, m’entafora
en coves sense llum.
Però ell ha el costum
de viure, cap enfora,
pendent del curt repòs.
I torno a l’amistança
de l’ampolla de vi;
a cops, em fa patir;
a cops, fa mala cara.
He venut la fe
Sabeu que he de morir
sense haver sentit
el crit de l’enyorança.
M’imposa la balança
on, tot, està escrit:
el goig i el penedir.
Suporto el vendaval,
les vanes il·lusions
i el lleure estabornit.
Algun gegant m’ha dit
que dalt dels alturons
el fred podrà fer mal.
I altra cosa no sé
puix he venut la fe.
És a punt d’arribar
Amics de l’encanteri,
al cap, haig un misteri
a punt de desxifrar.
Si haveu perdut la fe,
millor anar al cafè
per si l’heu de trobar.
No haig fama ni enginy
i, de vegades, tinc
les ganes de plorar.
Però l’amic dimoni
m’ha dit que sant Antoni
és a punt d’arribar.
Potser, em dirà el porquet
on lliurarà el secret.
Un betlem captiu
Un betlem captiu
de la seva força,
voldria una cova,
un pastor i un riu.
Haig de fusta el pont,
el camí de sorra
i una casa pobra
voreta d’un pou.
Manquen els tres Reis
qui portaven pressa
en el defugir.
Com us ho puc dir
si ni resta l’herba
quan avança el vent.
La Verge ni cus ni broda
A les portes de l’hivern,
ha esdevingut la promesa:
Si la gent creu i no peca,
arribarà tard el fred!
Sant Pere, del tot cansat,
posa núvols en renglera;
diria que es desespera
perquè no l’han convidat.
A les festes del gran cel,
mai manca vi ni cervesa
ni un plat de fruita dolça.
La Verge ni cus ni broda
perquè diu que s’ha fet vella
i l’agulla ni la veu.
A les voltes de Nadal
A les voltes de Nadal,
quan les nits són enciseres,
com llueixen les estrelles
quan s’afanya el vent de dalt.
Les ovelles, els pastors
agafant la gana i fred;
com demano, al Jesuset,
una mica d’escalfor.
Les campanes van al vol
quan s’acosta l’hora dolça
de lliurar-se a les nadales.
Les ovelles volen palla
i el pastor les acomoda
mentre sent velles cançons.
Plora Maria
La nit de Nadal,
vora del pessebre,
un pastor ha de rebre
l’anunci cabdal.
Un àngel joiós
ha apartat el fred
que farà una treva.
En Josep té pressa
i Maria es perd
en glatir confós.
El llum del de dalt
al punt il·lumina
i plora Maria
quan veu a l’Infant.
A l’hora de mentir
A l’hora de mentir,
deixeu-me el carrer ample;
abans de mitja nit,
n’hauré les vint-i-quatre.
Demano poder anar
a lloms de l’Univers,
sentir com tot es perd
a l’hora d’endrapar.
Mentides agradoses
les porto al sarró
dessota la berena.
El camp fa massa pena
i li prego el perdó
quan passen manta hores.