Curta processó i set poemes més
21 Desembre, 2023 10:19
Publicat per jjroca,
Poemes
Curta processó
És la curta processó
d’un ben pobre enterrament;
per no pagar planyiment,
anar fent el somicó.
La grandària del taüt
a cap ni un li fa nosa,
podria enterrar una pobra
sense pagar cap rebut.
Les penses del capellà
seran d’escurabutxaques.
Al sepeli, només quatre;
ni es volien confessar.
L’enterrament, va anar bé,
l’acabaren al cafè.
Em demana per sortir
És la mossa qui, m’espera,
em demana per sortir;
quasi mai em veu a mi,
ha de ser que ha posat treva.
Va anar a la ciutat,
ben vestida i clenxinada;
va acabar d’enamorada
amb un jove disposat.
Però aplegà la causa
qui produiria el fet:
va fugir d’aquell indret
el qui feia mala cara.
I, tot d’una, s’aclareix:
menjar poc, però amb passeig.
Començar a jugar
Un savi saberut,
venint de la infantesa,
em diu que ha la mà estesa
per a tornar-se mut.
Que s’ha emplenat el món
de dubtes i fantasmes,
dels homes fent proclames
per a enganyar tothom.
I res ja està clar
car regna la mentida
en cada vella contrada.
Aprendre com m’agrada,
però perdo partida
en començar a jugar.
Més llauradors
Al carrer de la virtut,
ja no queden filigranes,
només pols i quatre aranyes
cansades de tant eixut.
Els vells guerrers han marxat
a cercar altres victòries,
ens restaran les memòries
d’aquell temps que ja és passat.
Al carrer de la virtut,
no hi ha velles, amb mocadors,
bastint un jersei de llana.
Una dolcesa s’escapa
demanant més llauradors
en finques que s’han perdut.
S’enceten els vents
Doneu-li pas a l’encert
puix, en una vida errada,
només em queda una cambra
per plorar un xic o més.
La fortuna va fugir,
va anar a altres terres;
aquí, van quedar senceres
les angoixes i el glatir.
Treballadors d’altre temps
amb el xerrac i l’aixada,
amb el carro trontollant.
Les olives verdejant
i l’amo fa mala cara
perquè s’enceten els vents.
En el cau, comença un prec
Converses amb el mussol,
una nit ampla i serena;
com la gana no ha espera,
ben prompte, em deixa sol.
Les orenetes perdudes
amb aquell xisclar tan fresc;
s’han amagat les mosques,
el conill agafa fred.
Quatre trets de caçadors,
en el bosc regna el silenci;
en el cau, comença un prec.
El Creador, que ho sent,
fa portar, per a què regni,
manta neu i grans fredors.
Les empentes de l’hivern
Carrer estret i un finestró
on el fred vol endinsar-se,
la mestressa ha de llevar-se
perquè cal encendre el foc.
Les empentes de l’hivern
fan a la gent bellugar-se;
al cafè, en queden quatre,
potser tres si el compte és net.
El vell amo de la casa
ha anat a cercar llenya
de branques d’arbres vells.
Donen voltes els penells
i s’amaga l’espardenya
una bona temporada.
El vent s’enfada
Clou la sínia i riu el ruc
ben cansat de donar tombs;
a l’hort, no queden melons
ni ombres per fer aixopluc.
El vent de dalt com s’enfada
perquè el fan anar de pressa,
ell voldria fer escomesa,
però ha ben mala cara.
Al damunt de l’alturó,
s’endevina l’ocasió
de posar un mantell blanc.
El vent ja no bufa tant
i s’aventura un borrissol
a provar d’emprendre el vol.